Saturada

M'agradaria demanar consell per diversos temes, si no és demanar massa. Sóc una noia bastant normal de 16 anys amb caràcter i sincera. Últimament estic saturada. He tingut problemes amb amigues -que jo pensava que no n'eren de falses, però m'equivocava- i ara hi ha 3 o 4 idiotes que parlen malament de mi, i m'he de mossegar la llengua per no contestar. Tracto de suar, però m'ho posen difícil. No es tracta de bullying, al contrari, si quan obro la boca les deixo pel terra, però vull passar.

Una altra qüestió es un noi -que estrany!-. Aquest paio ha estat darrere de mi des de l'any passat, però suava d'ell perque no m'agradava. A més, té dos any menys que jo.

Un dia era a la porta de la biblioteca esperant una amiga meva amb els auriculars posats, però la música estava baixa, per si ella em cridava o alguna cosa així. Llavors ell (aleshores ja ens coneixíem una mica) va arribar amb un parell d'amics seus i van quedar-se a prop de mi. Com duia els auriculars pensaven que no els escoltava, però sí que ho feia. Ell els va dir que jo era la seva novia, i ells li van dir que si era cert que em digués alguna cosa. Jo no m'ho creia. Vaig pujar el volum i la meva amiga no va trigar molt a arribar. Quan em vaig treure els auriculars i em vaig apropar a ella, ell em va saludar -tot tranquil- amb un somriure d'orella a orella. El vaig mirar malament durant uns segons, volia que patís una mica. Després li vaig dir un "hola" no molt agradable i ens vam anar.

Des de llavors, s'ha dedicat a observar-me. A l'hora del pati, pels passadissos, al carrer... Sempre que me'l trobava, es quedava mirant. Al principi em semblava estrany, i deia que era un pesat, però l'altre dia va ser la bomba.

Al meu institut, quan algú de l'ESO no es comporta, el xuten a Batchillerat. Si, el van portar a la meva classe. Vaig maleïr el segon que va entrar per la porta. Ell em va veure i no va dir res. El molt idiota duia el seient de la seva bicicleta a la mà (més tard vaig esbrinar que era perquè no se la prenguin) i el professor va preguntar perquè duia allò. Jo, que sóc una idiota que no pensa les coses, vaig dir: Perque no li ha donat temps a robar la resta.

Ell va negar amb el cap, rient, i va dir: que cabrona. Va estar pendent de mi tota l'hora. Cada cop que feia una broma amb una amiga, ell reia de fons amb els meus comentaris. Això m'encabronava.

Vaig demanar consell a un amic per saber què fer, i em va dir que hauria de parlar amb ell i preguntar-li que és el que té amb mi, però tinc dubtes. Potser masses. Si no parlo amb ell, potser m'empanadeixi més tard. Però tinc por del que pot passar si ho faig. Què hauria de fer?

Hola Sam!

Sóc l'ELi AUlet. Psicòloga d'Interersonal.

Doncs si ho vols saber només hi ha una manera! Demana-li directament. Com fer-ho? Ja sas de quines maneres la gent s'allunya o s'aropa a nosaltres. Perquè saps perfectament que no pots obrirla boca amb aquelles noies er si et surt la rabia. Doncs aquí igual, estigues tranquil.la, fes-li la pregunta amb un to normal, somriu..etc.

És a dir, et funcionarà que estiguis tranquil.la i somrient. El somriure o la naturalitat apropen i la rabia distancia.

Afronta les teves pors! Sempre és millor que quedar-se parat sense aprendre res!

ELi Aulet