Novio_Exnovio 20.01.16

Hola!
El cas és que jo vaig estar amb un noi durant dos anys, i aquest estiu ho vam deixar, però mai hem deixat de mantenir relació. El cas és que abans de deixar-ho, ell es rallava sovint (per coses de les notes, família, amics), i vulguis o no, a mi m'afectava també, perquè s'acabava rallant tambe amb mi. Total que quan portavem un temps així, ho vam deixar com a parella. Fa unes setmanes, ell estava tan rallat que sem va posar a plorar i em va dir que va ser tonto deixantme, que ell volia tallar les males branques i es va carregar la tija (és a dir, jo), que sóc la única persona amb la que pot confiar... Que potser el que buscava deixantme era enyorarme i adonar-se'n del que m'estima. Ell sent que té molt poca gent al seu costat. A partir de llavors hem mig "tornat", però ell continua una mica aixi, i ara té com una por irracional a que em lii amb algú altre, tot i haver-li dit mil vegades que no ho faré. Per la resta estem molt bé, però no sé que fer per ell, jo vull veure'l bé i estar amb ell també, perquè ens estimem molt, però tinc por que a la llarga això sigui pitjor pels dos.
Moltes gràcies :)

Hola! Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Doncs està clar que és moment de disfrutar de la vostra relació i poder ajudar-lo a fer fora aquestes pors!

Quan dic ajudar-lo hem de tenir present que el primer a fer alguna cosa per anar canviant totes aquestes preocupacions és ell. Les preocupacions i les pors com més ens les escoltem i més cas els hi fem, més grans es fan. En canvi quan ens centrem en altres coses i ens involucrem en fer coses divertides o estar ocupats les preocupacions s'esvaeeixen.

Aixi que per una banda tu li pots transmetre la confiança i la tranquil.litat de que si has decidit estar amb ell és eprquè l'has escollit abans que un altre, i que si un dia algun dels dos pren una decisió diferent, ja us ho comunicareu amablement, però que ara és ara i heu de disfrutar!

Estar sempre preocupat és com viure en el futur i no disfrutar de l'ara!

Els pensaments només són pensaments no són la realitat. Ell ha de posar fila l'agulla i començar a diferencaiar el que li diuen els seus pensaments. Aixi els hi podrà com dir: prou! i passar a centar-se amb el qeu té davant!

A la vida no sempre tot ens va bé i llavors ens estariem tot el dia rpeocupant per si en algun moment falla alguna cosa. Hem de parar! i fer esforços en dominar nosaltres el dia a dia, no la nostra ment!

Si practica mindfulness l'ajudarà motl!

Endavant
Eli Aulet www.interpersonal.cat