M’estic enamorant del ‘’xulo’’ de la classe.

Fa uns mesos, a l’escola ens van mesclar de classes, i per la meva sorpresa em va tocar amb el típic xuleta de torn. Vaig intentar passar d’ell perquè la superioritat li sortia per les orelles, i a mi sincerament aquest tipus de nois no m’agraden. Dues setmanes després ens van canviar de lloc i el tinc relativament a prop, i amb només girar una mica el cap, puc observar com riu amb els amics o com copia atentament la lliçó. Ell és el típic noi estudiós però molt cregut, i aquesta ara es una debilitat per mi. Des de fa un mes, noto que em mira molt, i m’agrada que em miri, però em posa molt nerviosa la seva mirada intimidant. I entre que no em parlo molt amb ell, no se que fer, perquè mai m’hauria imaginat això. Ens van posar junts en un treball en grup d’anglès, i me les vaig afanyar per que em toqués amb ell; i clar, en part vaig ser jo qui va voler estar amb ell, i no se si li va agradar o molestar. Es molt distant, però el tinc més a prop del que m’imagino. Ninguna de les meves amigues sap tot això, perquè clar, ¿una noia com jo ‘’pillada’’ d’un noi com ell? sembla impossible. Tot i això, no crec que un noi així s’interessés per mi, però com ja he dit, la seva mirada sempre la te posada en mi. I no se que fer al respecte. És també un molt bon company i si alguna vegada he tingut problemes m’ha ajudat (referint-me a els deures), i avui, crec que m’he donat conta de que es realment guapo, i de que quan em mira em sento be... Ell es una de les persones de les quals no m’hagués important conèixer més a fons. Ah, i també he de pensar que estem a l’últim any a la nostre escola i que després ens allunyarem,però per alguna estrany raó, no vull deixar de saber d’ell.

Hola!
Doncs això de que un noi "com ell" no es pugui fixar en una "noia com tu" no ho acabo d'entendre.
Estic convençuda de que ets molt més fantàstica del que tu mateixa et penses i això és el més important. Has d'aprendre a valorar-te més perquè si no creus que ets igual o millor que els altres, construiràs relacions on et col·locaràs en inferioritat de condicions i no hi haurà amor autèntic i saludable.

Per tant, primer de tot, valora com ets, què tagrada, el que fas... i només llavors serà quan podràs acostar-te a ell des de la igualtat!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com