amics

holaa!! Tinc un petit problema. Al començar l'institut a primer vaig fer una colla d'amics, erem com inseparables i només anava al insti per poder veurel's. Ara faig tercer i després d'aquest estiu és com si jo hagués crescut i ells no. Em sento totalment diferent al seu costat, ells són un grup i després hi sóc jo, que vaig amb ells només perquè hi he anat des del principi. Aquest any he començat a jugar a volei i em faig molt amb unes quantes de l'equip... elles m'entenen i em sento bé, sense diferències i m'encantaria poder estar amb elles tot el dia. Al conéixer-les a elles he vist el que són unes bones amigues. Al institut hi havia una nena que m'hi feia molt però aquest any, des de que vaig tant amb les de volei sembla que sempre vulgui amargar-me el dia, em deixa de costat i tots els demés fan el mateix que ella perquè és com si manés. No tinc el millor cos, sóc primeta i els dos primers anys d'institut no m'acceptava tal com era ni veia el que aquella nena m'estava fent, des de que faig tercer he après a acceptar-me i fa uns dies que veig els comentaris que em fa ella del plan mira aquella nena ja té més cuixa que tu o com però si no tens teta perquè portes sostens, això fa un temps m'hagués fet sentir malament però ara veig que intenta fer-me mal. He madurat tant de ment com el meu cos i ara veu que no m'importa el que em digui i això la fa enfadar, ho veig. L'hauria d'ajudar a que tingui més autoestima? Estic començant a veure que fa sentir malament als demés per ella estar millor que tots, he vist que sempre vol ser la més TOT, la més llesta, la més original, la més guapa, la que té més amics... i això la està ofegant, perquè sempre trobaràs a algú millor que tú si et compares i crec que és el que està fent ella amb mi tot el dia, per això també s'enfada. Mai m'ha agradat tenir la mateixa roba que les amigues i aquesta nena m'ha començat a copiar moltes coses. Un dia a classe va portar les mateixes sabates que jo i unes de la colla van dir-me mira són iguals que les teves! jo vaig contestar: ja vaia merda! i el primer que van fer tots va ser córrer a dir-li a la noia, que li havia dit copiona... Ja no estic segura que encaixi amb ells... hauria d'intentar que la amistat continués o canviar d'aires perquè comencen a ser tòxics i a fer-me sentir malament?

Hola tinetes!

Sóc la Laia Sala, psicòloga del Servei de Consulta Jove d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns!

Llegint la teva consulta ja es veu la teva decisió. Els amics ens han de fer sentir bé, còmodes amb nosaltres mateixos i totalment acceptats. Si una persona del nostre entorn ens fa sentir malament o ens fa sentir poca cosa.... potser serà qüestió de canviar d'aires, no creus?
Tu mateixa dius que et sents molt a gust amb les companyes de volei.... llavors, per què no pots anar amb les persones que t'aporten més?

I una altra cosa, tu no has de salvar ningú. No has d'ajudar a ningú a "obrir els ulls". Tots tenim un moment en què ens adonem de qui ens fa sentir bé i qui no, oi? Doncs deixa que ella hi arribi pel seu cantó, ja que tothom és responsable d'estar bé amb sí mateix, no creus?

Una abraçada
Laia Sala
www.consultajove.cat