Tinc 17 anys ( en 2 mesos 18), estic fent 2n de batxillerat científic i paral·lelament treballo 15h a la setmana. Des de fa molt de temps tinc problemes d'autoestima, he passat assetjament escolar i per maltractament psicologic durant 6 mesos, tinc molt baixa l'autoestima.
Actualment des de septembre que he començat 2n, no vull fer res, realment m'agrada estudiar i aprendre coses noves, però no tinc forces ni ganes de aixecar-me cada matí i anar a l'escola, ni trobar-me amb la gent de classe, acabo totes les nits ploran per què el que vull és desapareixer (posiblement el que vull és escapar-me de la realitat). Em presento en els examens i em quedo totalment en blanc malgrat haver estudiat molt, els profes em diuen que només són els nervis i la presió del batxillerat el que em fa quedar-me en blanc, perquè no saben res més, però penso que és algo més el que em pasa. Vull deixar el batxillerat, vull marxar, deixar-ho tot, desapareixer, vull deixar de plorar totes les nits però no puc...
InterPersonal Data: 08/02/2016 12:37
Hola!
Sóc la Laia Sala, psicòloga del Servei de Consulta Jove d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns!
Ens fa molt mal llegir la teva consulta. És possible que passem etapes on sentim que ningú ens entén i que no formem part d'aquest món, fent que ens aïllem de les persones que ens estimen. Procura obrir-te i parlar amb algú del teu entorn. Confia-hi i veuràs que et sentiràs millor. Estem convençudes que si aixeques una mica el cap veuràs persones que t'estimen i disposades a ajudar-te i donar-te seguretat.
Només cal que facis l'esforç d'obrir-te. Sabem que no és fàcil, però demana ajuda al teu entorn. Parla amb algun professor, amb els teus pares o amb algun company.
El batxillerat és un curs amb molta pressió i és possible que aquesta pressió tampoc afavoreixi que et sentis amb prou valentia per fer front a altres situacions i que et disminueixi l'energia. Busca noves fonts que et carreguin d'energia (Fes coses que t'agradin, passa estones amb amics i família i disfruta de petits plaers com el sol a la cara, un petit passeig, una broma o un trosset de xocolat). Mica en mica veuràs que aquesta foscor no és per sempre.
Una abraçada!
Laia Sala
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
