Em sento atrapada, i no trobo la sortida.

Desde aquest nou curs, vaig amb unes altres noies al meu institut. L'any passat anava amb un altre grupet però a elles no els i queia gaire bé i vam deixar d'anar juntes. Aquest any estic bastant bé a l'insitut, ja que l'any passat no mi trobava massa bé, perque sentia que no encaixava enlloc. Ara, veig que encara estic més perduda. Em faig més amb les que anava el curç anterior u m'he adonat de que el meu lloc es al seu costat, que amb elles estic millor i em sento més bé. Però no se com dir a unes que no vull anar més amb elles, ni a les altres que vull anar-hi. Em sento atrapada, en un lloc sense sortida, no trobo ningú que em guïi per trobar la llum que indiqui que ja soc lliure. O potser si que le trobat, però la por també m'ataca en aquesta batalla, i no em deixa dir el que sento, ni a la persona que tinc més confiança. Sona estúpid dir que no et sents lliure en un païs democràtic, on la llibertat predomina i tothom té dret a ser i fer el que vulgui. Però avegades cal profunditzar, per donarse compte de que un païs pot ser dit el que vulgui, però les persones que i habiten poden ser completament el contrari del que les representa. Em considero una persona valenta, també e passat el meu. Però ara no lluito per el que vull ni per com vull ser, potser no em queden forçes o potser ja no tinc ganes de lluitar més.
El "qué diran" m'està superant, vull dirvos "Adéu, fins una altra, que no em sento identificada amb vosaltres, que sóc molt diferent, que soc com elles, aquelles que tant odieu...".
Necessito ajuda, siusplau.

Hola!

Sóc la Laia Sala, psicòloga del Servei de Consulta Jove d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns!

Tampoc cal ser tan radical. Com dius, tu ets lliure d'anar amb les persones amb qui et sentis més a gust, però això no vol dir deixar de tenir amistats. A la llarga acabem formant diferents grups d'amistats: els amics de l'escola, els amics de l'institut, els amics de la feina, els amics de bàsquet.... Són diferents cercles d'amistats i són compatibles entre ells!

Sigues honesta amb totes elles (no menteixis si vas amb unes) i deixa de posar-te tanta pressió a tu mateixa, si tu ho normalitzes i ho vius com un tema natural, les altres deixaran de donar-hi tanta importància.

Una abraçada!
Laia Sala
www.consultajove.cat