Hola Cris!!
El primer que et volem dir és que has fet bé ens escriure'ns i explicar-nos el que li passa a la teva amiga, ja que pel que expliques pot ser que efectivament li estigui passant alguna cosa. Ets molt bona amiga per preocupar-te per ella i fer coses per demanar consell i ajuda. Això diu molt de tu! Felicitats!!
t'explico. Sobre el tema de provocar-se el vòmit, és possible que allò del noi que li agradava precipités aquestes conductes, però la realitat és que vomitar de forma voluntària és molt perillós i perjudicial per la salut. Com bé sabràs, quan una persona vomita no només treu una part del menjar que ha ingerit, sinó que s'eliminen sucs gàstrics (que són molt àcids i fan malbé el sistema digestiu) i minerals molt importants pel correcte funcionament del cos.
Si ella t'explica o descobreixes que ho torna a fer, has de parar-li els peus i demanar ajuda a un adult per a que la portin al metge.
Sobre això que et diu que no menja perquè no té gana, segurament és una excusa per a que no li facis més preguntes i la deixis en pau. El normal a la vostra edat és que tingueu gana, per tant potser fa servir aquesta excusa perquè les seves intencions són unes altres...
Les persones que pateixen un trastorn alimentari no són conscients de que deixar de menjar és perillós, de que provocar-se el vòmit pot tenir conseqüències greus,... i és per això que les amigues jugueu un paper fonamental per a poder detectar conductes rares i donar la senyal d'alarma per a que sigui un professional la que l'ajudi.
Les teves sospites de moment només són sospites i no tens suficient informació com per estar segura de si pateix un trastorn alimentari o no, però et recomanem que estiguis atenta al que fa, i sobretot que puguis parlar amb ella sobre com se sent amb si mateixa, si té intenció d'aprimar-se, el per què, ...
Tampoc es tracta de que facis de policia (ja que si es sent vigilada i controlada s'allunyarà de tu), sinó simplement observar i parlar amb ella de sentiments, d'amiga a amiga. Els trastorns alimentaris destaquen perquè la persona deixa de menjar, o comença a posar excuses rares, però el que hi ha de base és un problema d'autoestima i d'imatge corporal, per tant intenta parlar amb ella d'aquests temes i a veure si et vol explicar alguna cosa.
Tu observa i si veus coses "rares" que et preocupen no dubtis en parlar amb els seus pares per a que la portin al metge i així sortir de dubtes. Ella potser s'enfada, però quan es tracta de temes de salut no podem jugar. Si decideixes parlar-ho amb els seus pares, pots demanar-los que no li diguin que tu has parlat amb ells...
Et deixo les dades de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia perquè si tens dubtes més concrets o has descobert coses noves, ens pots trucar per telèfon i en parlem una mica. Igualment, si quan parlis amb els seus pares els hi vols donar les nostres dades de contacte, els podem orientar i ajudar a saber què han de fer i a quin metge anar.
ACAB (Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia)
www.acab.org
Telèfon: 93 454 91 09
C/ Mallorca 198, entresol 1ª. Barcelona
Un petó Cris,
Qualsevol altre dubte aquí estem!
Laura Medrano
