Deprimida pel buit de la classe :(

Hola! Escric aquí perquè la veritat és que estic bastant perduda i preocupada i no se a qui acudir. Vosaltres ja porteu al meu costat desde fa uns quants anys i us estic molt agraïda pel treball que feu cada dia :)

Bé, us explico, al meu institut les coses no m'han anat mai massa bé. No es que em fesin bullying ( ni molt menys ) però m'ha costat sentir-me dintre el grup, no acababa d'encaixar :( Després de plantejar-nos algun canvi amb la família, finalment vam decidir no canviar. Aquest any ha vingut una nena nova, ens hem fet amigues i tot. Jo l'he acollit el millor que he sapigut dintre la classe, intentant acostar-la a tothom, etc. ( crec que ho vaig fer bé, vaja, ajudar a integrar algu al grup està bé no? ) Total que ara que ja estava totalment integrada, ens barallem per una tonteria i la baralla va a més cada cop ( no vull explicar la baralla, pero tot va començar perquè jo em sentia menys al seu costat ) Tot va acabar en que no va voler saber res més de mi. El problema és que ara a l'institut m'ignora i em sento molt sola! No vull entrar en una depresió ni res per l'estil però estic molt preocupada, em passo el dia plorant i em costa molt ser jo mateixa i ignorar el "buit" que noto que em fa la classe :(

No se que fer. No ho vull explicar als pares perquè jo tinc part de culpa a la baralla i no vull que se sapiga. Però cada vegada estic pitjor! A més a més hi ha un viatge a final de curs ( molt car! ) i ara ja no hi vull anar ( però ja hem pagat una part! ) Però he llegit que no es bo pendre decisions quan estas trist ja que t'en pots arrepentir. Estic feta un lio!

Espero que em pugueu ajudar, perdó pel cacho text ( ho he resumit al màxim ) i gracies un altre cop per la vostra increïble feina que fa feliç a milions de adolescents!

Gracies :)

PD: Vull ser anònima

Hola guapa!
doncs és important que puguis parlar amb algú més de tot aiò que t'està passant. Alguna altra companya o company de classe dels que ja tenies abans de que aquesta noia nova vingués.
Inclús és important que intentis tornar a parlar amb ella de nou i que estigueu més calmades i pugueu arreglar la situació.
I no és gens dolent que ho expliquis als pares perquè ells estan al teu costat i segur que volen ajudar-te si no estàs bé.

Una abraçada!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com