Depresió? URGENT

Hola,
Soy una chica de 17 años. Llevo un mes bastante mal. Me siento vacia y no sabria decir si siento algo. Es decir, no siento tristeza, ni rabia, solo vacio en mi interior. Me siento bastante sola y como si no tubeira nadie a mi alrededor a quien le importara. No me motiva nada, no tengo ganas de nada y he perdido interés por lo que antes me encantaba. Aveces me viene sentimiento de culpa y el corazón me late muy fuerte y rapido. No salgo de mi casa y no me apetece quedar con mis amigos. Me paso los dias en la cama con la luz apagada y no me apetece ni escuchar música. No veo un futuro, no me veo estudiando ni nada y me da igual todo. Siento como que me preocupo mucho por los demas y nadie de mi. Tengo ganas de llorar todo el tiempo y no tengo hambre. Me asusta no sentir nada de nada y aveces desearia no seguir estando aquí peró nunca me atreveria a hacer nada. Que me ocurre?

Hola!

Sóc la Laia Sala, psicòloga del Servei de Consulta Jove d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns!

Quan ens envaeix la tristesa ens passa això que tu molt bé expliques: que perdem les ganes de fer les coses, que ens sentim aïllats del món, que no tenim ganes i tampoc veiem cap futur millor, entre altres sentiments de solitud. Entenem que quan ens sentim així és molt difícil canviar el xip i veure-ho tot de color de rosa, ja que la tristesa ho tenyeix tot de foscor.

No et demanarem que canviïs de cop, però sí que introdueixis petits canvis a la teva rutina (i és molt important que els segueixis):
- Surt cada dia de casa (També els caps de setmana)
- A la nit, apunta en una petita llibreta el millor moment del dia (pot ser un moment fugaç d'il·lusió, de tendresa, de curiositat, de riure....) Però busca'l i escriu-lo!
- un cop a la setmana passa una hora (com a mínim) amb els teus amics. Dius que estàs pendent dels altres, doncs guarda't aquesta estona per dedicar-la a ells. És un moment per escoltar-los, per fer activitats amb ells i per passar estona amb ells. Està prohibit parlar de tu durant aquella hora (ho pots fer en altres moments, evidentment).

Sabem que és molt fàcil de dir i molt difícil de complir, però és important que ho intentis, perquè mica en mica t'ajudarà a sortir d'aquesta tristesa.

Una abraçada molt forta!
Laia Sala
www.consultajove.cat