Hola Sara,
En primer lloc vull agrair-te que t'hagis animat a escriure'ns perquè segur que t'ho estàs passant malament i no saps què fer.
Mira, els trastorns alimentaris són malalties on la persona que ho pateix, sense saber ben bé per què, té por a engreixar i a convertir-se en una persona amb sobrepes. De fet moltes vegades les persones que tenen aquesta malaltia pensen que estan grasses quan realment no ho estan (com potser et passa a tu, ja que dius que les teves amigues et diuen que estàs bé i en canvi tu no ho veus). Una altra característica és que la persona està "obsessionada" per aprimar i pensa que si baixa de pes es trobarà molt millor amb si mateixa i que totes les preocupacions marxaran.
A part de tot el que està més relacionat amb la imatge, el pes i l'alimentació, les persones que tenen un trastorn alimentari, no es veuen bé a si mateixes (autoestima), estan tristes, angoixades perquè veuen que els demés no les entenen, estan molestes quan les amigues i/o família es comencen a preocupar pel que passa,...irritables, de mal humor, ...
T'explico tot això per veure si quan ho llegeixes et sents identificada, ja que pel que expliques a la teva consulta, hi ha varies d'aquestes coses que t'estan passant, oi?
Dius que cada vegada vols menjar menys quantitat de menjar per seguir aprimant, pensant que si ho aconsegueixes posaràs fi als teus sentiments negatius cap al teu cos. La nostra experiència ens diu que això no passarà mai, que encara que aprimis, el teu malestar continuarà sent cada cop més gros i la malaltia anirà guanyant terreny. Quan més temps passi sense que demanis ajuda, aquestes pors i preocupacions s'aniran fent grans.
Perquè et facis una idea del que t'estic dient et posaré un exemple. Imagina una persona que decideix començar a fumar. Oi que quant més temps passi, l'addicció al tabac anirà agafant terreny? Oi que quant més temps passi, més li costarà deixar de fumar? Oi que quant més temps passi, més perjudicial serà per la seva salut?
Doncs amb els trastorns alimentaris passa una mica el mateix. Quant més temps passa sense que demanem ajuda, la malaltia va agafant terreny dins del nostre cap i cada cop es fa més greu.
Sara, des d'Adolescents.cat et recomanem fermament que parlis amb els pares per explicar-los què et passa i demanar ajuda als metges. Això que t'està passant NO ÉS CULPA TEVA i no t'has de sentir culpable ni tenir por, però has d'agafar al bou per les banyes i atrevir-te a explicar-ho als pares per a que aneu al metge per acabar de sortir de dubtes.
No ets la única persona a la que li passa això i té aquestes pors i preocupacions i per a que comencis a sentir-te un altre cop bé amb tu mateixa i tornar a ser la Sara d'abans, és important que confiis en les persones que tens al teu voltant (família i amics) i que et deixis ajudar.
Igualment, et deixo les nostres dades per si tu o els teus pares volen trucar-nos per a que us expliquem i us puguem ajudar i donar un cop de mà.
Fundació Imatge i Autoestima
Direcció: C/ Mallorca 198, 1r 1a. Barcelona
Telèfon: 93 454 91 09
Webs: www.acab.org i www.f-ima.org
Un petó molt molt fort. Ets molt valenta per atrevir-te a explicar-nos la teva història. Esperem que ens facis cas i ho parlis a casa.
Una abraçada,
Laura Medrano
