Inestabilitat emocional

Hola,
sóc una noia de setze anys i us explicaré el què passa dins la meva vida amorosa a veure si em podeu donar algun consell.
A mi des de fa dos anys, o més, m'agrada molt un noi, no m'atreviria a dir que n'estic/n'estava enamorada perquè aquesta és una paraula molt forta i no entenc els meus sentiments.
El que sí que sé és que he plorat i rigut, amb i per ell. He estat patint molt, des que el vaig conèixer, quan ell passava de mi, o quan tenia la sensació que no tenia possibilitats amb ell. Fins i tot quan algun cop em contestava una mica borde.
Però no només m'ha fet patir, també m'ha fet volar, passàvem moltes estones junts i fins i tot em deixava anar alguna indirecta de tant en tant, que em donava alegria per donar i vendre. Vaja que m'he fet il.lusions amb ell i sempre he tingut certa esperança, que és el que m'ha ajudat a tirar endevant...
Després, però, ell es va fer una nòvia que no sé d'on l'ha tret, i vam deixar de parlar. Veure'l amb una altra, em va trencar el cor. Vaig passar dies i dies plorant sense parar, mai no ho havia passat tan malament, no m'imaginava que creure en l'amor comportava tals conseqüències, que seria tan dur... fins i tot tenia ganes de morir, sé que sona exagerat però és cert, ell era el meu motiu de viure.
Després que passés un temps, em vaig anar mentalitzant que no li agrado i no el tindré mai, a més el veia massa bé amb la seva nòvia. Odio dir-ho, però junts eren perfectes. I vaig decidir oblidar-lo, vaig comptar amb el suport de persones properes a mi, que em sento molt afortunada de tenir... i vaig conèixer algú altre. Vaig conèixer un noi, amb el que ràpidament ens vam fer molt amics. Quan ja ens coneixíem de fa dos mesos, jo li vaig explicar el que sentia per aquell noi, que m'havia deixat el cor fet miques, i ell me'n va fer oblidar. Va entendre'm, em va deixar lloc entre els seus braços. I poc més tard vaig començar a sentir coses per ell. Creia que era real, que per fi havia aconseguit deixar enrere aquell noi que tan m'havia fet patir i iniciar una aventura nova, i real... encara que quan pensava en el passat no podia evitar sentir tristesa i ansietat.
Vaig pensar que el noi nou m'ajudaria a deixar enrere el passat i vam començar una relació.
Però pocs dies després el primer noi (perquè ens entenguem) va tallar amb la noia... he intentat fer-me la freda, però no puc, allò que un cop es va encendre no s'apaga, continuo sentint, i ara més que mai. No sé què fer.
Me'ls estimo als dos però de maneres molt diferents. El meu cor em mana que me'n vagi amb el primer, que li digui el que sento... però el segon també m'agrada i sé que és més estable i no em farà patir, i ja el tinc, en canvi a l'altre l'hauria d'aconseguir... A més no sé com deixar de sentir-me culpable per haver fet servir el segon noi per tapar els meus sentiments cap a l'altre!!! he fet molt malament, i no vull destrossar-li els sentiments com m'han fet a mi... :(
Crec que estic.."enamorada" realment del primer, del de sempre. I que el segon solsament m'atrau i l'he fet servir... pensant que algun dia em podria arribar a fer sentir semblant al primer.
Estic molt confosa. Espero haver-me fet entendre... perdó per haver escrit tant. I moltíssimes gràcies!!!!

Hola tururut,
doncs potser el que el segon noi es mereix és que siguis sincera amb ell i li expliquis com et sents. Així el dolor, tot i que hi serà... serà sincer i no li hauràs amagat res.

I tu també has de ser sincera amb tu mateixa i ser conseqüent amb la decisió que prenguis.

Sé que ets valenta i que, facis el que facis, seràs sincera amb tu mateixa i amb els altres.

Una abraçada!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com