Amistats i tal

Hola Elena,
Bé, habitualment llegeixo les teves consultes i les trobo molt encertades i interessants, per això m'agradaria que m'ajudessis en el meu problema.
Primer, sóc una noia a punt de fer els 16 anys que va a l'institut, amb certs problemes de "relació", podria dir. Tinc amics, i conec gent realment interessant, però sóc bastant "empollona" i em preocupen els estudis, i potser això fa que tingui menys col·legues que la resta. És a dir, prefereixo (si he d'estudiar) quedar-me a casa que no pas sortir amb algú. Tampoc tinc els mateixos gustos que la gent de la meva edat, m'agrada MOLT el rock, i això està mal vist pels joves d'avui dia i suposo que m'agradaria anar amb algú a qui també li agradés i no sentir-me tant "bitxo raro".Això s'uneix a que he tingut pocs "lios" i pocs novios (dic pocs, no nuls completament, però la meva mitja està per sobre de la que es considera la normal, o no... nose), però bé a mi sempre m'han dit que sóc molt jove per aquestes coses (encara que jo no ho cregui, trobo que estic en l'edat ideal per experimentar)
Quan era petita, al poble on jo visc, no vaig poder fer moltes amistats perquè els de la meva quinta som molt pocs, i més o menys, em vaig adaptar al que hi havia. A l'escola hi havien moments de tot, bons i no tan bons i en algunes ocasions ho vaig passar realment malament (suposo i prefereixo pensar que com tothom) però trobo que a mi em costava més adaptar-me i per això tenia ganes de fer-me gran i anar a l'institut per trobar noves amistats.
Quan vaig començar primer d'ESO, al principi de curs em sentia feliç, havia trobat gent nova i tal però no sé per què, després de tota una vida intentant fugir em vaig fer molt amiga d'una de les companyes que m'havia acompanyat des que érem dos mocs(petites) a l'escola. Si que és veritat que anava quedant en gent de d'altres pobles de la vora, però sempre amb la companyia d'aquesta amiga amb qui cada cop tenia més confiança i ens ho explicavem tot. La cosa va empitjorar quan va anar avançant el curs, i ella va trobar noviets i tal, i va començar anar pel mal camí (fumar, beure...). Jo no volia seguir el mateix rumb, llavors em vaig haver d'espavilar, però era complicat i vaig fer el que vaig poder, perquè ella tenia més amigues i amics que jo, i bé, era difícil.
Els cursos van anar passant, amb més o menys gràcia, i com ja he dit, en la majoria de casos, les notes passaven per sobre de les amistats.
Fins que arribo fins ara, que estic a 4t d'ESO, i havent passat les mil i una aquests cursos amb la gent, amb moments feliços i que en tinc bons records i de no tant que prefereixo oblidar, i em trobo en un pupurri de persones que conec des de fa 4 anys i trobo que no sé ni qui són. Gent que abans s'odiava a mort, ara semblen amics de tota la vida,i jo ja no sé en qui anar. No he estat mai en un grup concret, abans anava amb certes persones depenent del meu dia, i realment ara, trobo que això va estar una equivocació. M'he ajuntat amb un grup de noies que hem cauen super bé i al seu costat em sento molt feliç, perquè em defensen i ajuden sempre que poden, perquè algunes de les meves companyes de classe més d'un cop m'escridassen o se'n riuen de mi quan dic les coses que jo penso. Encara que el grup de noies amb qui vaig són bones noies, tampoc hem sento a gust a classe perquè hi ha gent amb qui abans em parlava molt i ara em mira amb mala cara i no sé per què. Suposo que la gent canvia i tal, però jo els veig molt falços...
Doncs bé, aquesta sóc jo, necessitava treure tot això de dins meu...
I ara, tu que en penses? Què creus que hauria de fer per recuperar la confiança amb tothom i ser amiga de tots (o més ben dit, de totes), és a dir, integrar-me,i no sentir-me tant diferent? O penses que si em fan això no valen la pena?

Moltíssimes gràcies de veritat;)

ANÒNIM
PD: vaia rollo el que he escrit

Hola Fitipaldi!
Doncs, primer de tot, felicitar-te. Ets molt valenta. No tothom és capaç d'evitar fumar, beure i concentrar-se en seguir estudiant. Realment has tingut molta força de voluntat i, per això, et felicito.

D'altra banda dir-te que, segurament, l'adolescència implica aquesta bogeria de relacions: odis i amistats, ara som amics i ara no... i com que tu t'has mantingut força coherent no entens la incongruència que hi ha al teu voltant.

No és dolent que puguis relacionar-te amb la gent del teu entorn però mantenint-te sempre fidel a tu mateixa, al que penses i al que vols fer.

Una abraçada!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com