Amors, amics i altres tonteries

Hola! Primer de tot gràcies per llegir la meva consulta, la veritat és que necessito ajuda. T'explico:

Ja fa uns anys que vaig a uns campaments i vaig fer molts amics. Sobretot amb un noi que després de campaments vam començar a parlar per whatsapp molt sovint. Vivim al mateix municipi i ens vam acabar fent molt amics. I com ja et pots imaginar, em va començar a agradar, no ho volia assumir però era així. Mai li vaig dir res, perquè encara que volgués estar amb ell sabia que el millor era no dir res. Ell a les colònies va sortir amb una noia, però van tallar per la distancia, i ella i jo ens caiem bé. A més un amic nostre també dels campaments està enamorat d'ell i hi han hagut mols problemes perquè ells dos eren molt amics. I la veritat és que si s'enteressin que m'agrada em sentiria molt malament, perquè no vull fer mal als altres.

Així que vaig decidir oblidar-me'n, vam deixar de parlar tan sovint i el temps va fer la seva feina. Però ara ha sorgit un problema:

Ahir vam parlar per whatsapp, cosa que feia molt temps que no sabíem res l'un de l'altre, i va estar molt bé. Ell tenia un problema i jo el vaig ajudar, i ens vam posar al dia de les nostres vides. Però de cop em va confessar que l'any passat jo en algun moment li havia agradat, em vaig quedar de pedra. Ell m'ho va dir tot simpàtic amb emoticonos i tot, perquè era una cosa passada i li feia gràcia dir-m'ho. Llavors jo li vaig dir que també m'havia agradat. Va ser molt estrany tot. Ell va dir que vam ser uns tontos perquè ens haguéssim pogut liar però jo li vaig dir que no perquè abans que res érem amics.

Vaig intentar canviar de tema, però ni ell ni jo podíem parar de pensar en allò. Em va començar a fer preguntes sobre l'època en què ell m'agradava però jo ho evitava. I em deia que no entenia perquè estava tan incòmoda. Tot allò ell s'ho va prendre amb gràcia, com una cosa del passat (perquè ara a ell li agrada una altra noia), potser s'ho va prendre amb una mica de llàstima perquè va veure que hauríem pogut intentar alguna cosa i no ho vam fer, però jo estava molt estranya.

Jo ja l'havia oblidat però ara m'ha tornat tot. M'han vingut aquelles sensacions tan difícils d'amagar. No sé què em passa, encara estic en shock. Mai m'hauria imaginat que tindríem aquella conversa.

Jo sóc de sentiments molt forts. O res o tot, no tinc un punt intermig. M'explico, no puc parlar tan tranquil·la amb ell després d'això, perquè no el veig només com a amic m'han vingut tots els sentiments un altre cop. I sé que si continuo així acabaré malament. Hauria de fer com l'altra vegada: deixar de parlar, distanciar-me i oblidar-lo. Però no sé si ell ho entendria.

No sé què fer estic molt perduda. Lo pijtor és que tinc aquell pressentiment de "i si...?". I si encara li agrado? Podria començar alguna cosa amb ell? Realment vull? Jo ara no vull un novio, un lio potser si, però estic en un moment de la meva vida que estic molt perduda jo mateixa, i per saber què vull primer m'he de trobar.

Si fos un noi qualsevol segurament l'any passat ja li hagués dit però hi ha persones involucrades, la seva ex, el nostre amic que està enamorat d'ell, nose que pensaria la gent de campaments si sapiguessin que m'agrada. Hi ha gent que m'estimo i que no els hi vull fer mal. Aquest divendres havíem dit de quedar ell, l'amic que t'he dit que estava enamorat d'ell (que segons ell, és tot aigua passada) i jo. Ahir em va dir que seria estrany veuren's després d'aquella confessió, i la veritat és que no sé què he de fer, ni com actuar ni res.

Necessito ajuda, gràcies per llegir tot aquest rollo.

Bon dia ester,

Sóc la Carlota Portabella, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per utilitzar el consultori.

En primer lloc dir-te que, com diem molt sovint, has de posar en una balança: no dir-li res i oblidar-lo, sense saber si ell sent el mateix que tu, o si per altre costat, et val la pena dir-li el que sents, encara que això comporti el risc que ell et digui que no sent el mateix.

Per altre costat has de valorar si creus que el fet de dir-li portaria o no problemes amb aquests amics teus que dius, si ja ha passat temps i per ells és aigua passada potser ho podrien entendre. Pots parlar-ho amb ells a veure què et diuen!

Molts ànims!

www.consultajove.cat