Odio la meva vida!!!!! (+++++++++++)

Hola!
Doncs aqui estic, fent una consulta a veure si em podeu ajudar....
doncs aquest any segueixo al mateix institut de sempre... i cada any m'intentaven cambiar d'institut, però no tenia "punts" suficients per entrar-hi, i he tingut que estar en el mateix, el cual odïo massa...
L'any passat vaig fer 4 amigues, i estava molt feliç i tal... aquell any va ser bó, podia estar-hi mitjanament bé... però... aquest any... tinc una oneada de males notícies i situacions... la cosa es, per on començo...
Justament el dia d'acabar l'institud, no va poder venir una amiga, i quant vaig arribar a casa, doncs vaig obrir whatsapp per preguntar-li que li passava i si estava bé, i si necessitava alguna cosa, doncs per ajudar-la, i em va comennçar a dir que no podia més, que s'estava morint d'una enfermetat (enserio, em va dir això, enserio, allà es passava) i més coses, doncs el primer que vaig fer, com faria molta gent, va ser trucar als seus pares per saber que li passava o que tenia, i el seu pare em va dir que estava perfectament, i clar, jo em vaig quedar com una tonta, i l'"amiga" em va enviar whatsapps diguent que era una broma, que no tenia perquè dir-li res als seus pares ***** i va començar a insultar-me, desde alló, va venir tot el "marrón", quant va acabar l'estiu, alegrement vaig anar a veure les amigues i tal, i doncs estavem bé (l'amiga que va dir que es moria, no va venir), i al següent dia, una de les amigues, se'n va anar amb la que deia que s'anava a morir (quin lio de dir aquella amiga, se'n va anar amb l'altre i no se que) i doncs, la que deia que s'anava a morir, li va dir mentires de mi a l'altre, i se'n va enfadar amb nosaltres 3 que quedavem... i vam seguir tot bé... fins què em van tenir que ingresar, i vaig estar 2 setmanes ingresada, i 2 de repòs, així que en 1 mes.. tot el que va passar el increible..... una de les amigues que em quedaven, no ve massa a l'insti (no se perquè..) però quant vaig arribar de tot això, tot estava igual, menys una cosa, 1 de les amigues estava molt distant i tot, i aquell dia em van donar la notícia de que tindria un nebot i que ens mudarien, i jo alegrement s'ho vaig dir a les dos, i la que falta bastant, es va alegrar per mi i tot, però l'altre em va dir amb cara seria "Ah" i va seguir parlant amb altre gent.. i així passant els dies, passant, cada vegada més distant.... fiiiins quee, un dia m'envia per whats "One Direction descansaran 1 año y algo, tia no se que haré con mi vida, 1D es mi vida, me voy a morir sin ellos, que depresión..." blablabla, i doncs jo li vaig contestar justament el que ella em va contestar al saber que no em veuria mai més "Ah", i van seguir passant els dies, fins 2 dies avans de les vacances de nadal, el penultim dia, com sempre la meva millor amiga (la que falta bastant) vam anar a la taula de l'altre amiga, i ens va dir que no podria anar al pati perque tenia que fer un treball coperatiu, i doncs li vam dir que no passava res, i nosaltres 2 vam baixar al pati, vam menjar, i com sempre caminem una mica per el pati, i la vam veure parlant amb altre gent i rient, i jo em vaig enfadar, perque no estaven fent cap treball, cap boli, cap ordinador, cap paper... res, i em vaig plantar allà davant, i tothom em va saludar, menys l'"amiga" que em va mirar amb cara de "Te estoy criticando"....
I vam acabar el dia, i al següent dia, la meva millor amiga no va venir, i doncs al pati vaig ser taaaant tonta d'anar amb l'"amiga", i doncs vaig anar amb ella, però passava de mi, li deia alguna cosa, i passava de mi o em deia "Ah", no m'estava escoltant li vaig fer preguntes tontes com "Portes roba?" i deia "Ah", i doncs passava de mi completament, i ella va dir al grup "La (el meu nom) es molt gilipo***" i em vaig anar tot plorant.. jo no l'he fet res... desde que em van tenir ingressada tot a cambiat, i no se que fer.... puc estar amb la meva millor amiga, si, però falta molts dies, m'intentat fer amiga de tots, però ningu volia amistat amb mi... no se perque.. em diuen que sóc molt friki i molt nerd, però clar, jo em sento molt bé sent així, i estic orgullossa de ser-ho, i el que no faré es deixar de ser-ho per la satisfacció dels demés...
No se que fer...

Bon dia Loli,

sóc Carlota Portabella, psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies per utilitzar el consultori.

T'has assegut a parlar amb les teves amigues per preguntar-los perquè han canviat? Que va passar quan estaves ingressada? Moltes vegades els conflictes es generen per no parlar les coses, com que no les parlem, hi han mals entesos, i el que era una ximpleria, amb el pas dels dies es va fent més gran, i per tant, més complicat de solucionar. El nostre consell és que parlis amb elles, que intenteu arreglar-ho.

Ens encanta l'últim que dius en el teu missatge: jo em sento molt bé sent així, i estic orgullossa de ser-ho, i el que no faré es deixar de ser-ho per la satisfacció dels demés... no ho has de fer, has de ser tu mateixa sempre, i aquesta és la millor manera per sentir-nos be amb nosaltres mateixos!

Una forta abraçada, i molts ànims!