Hola!
Mira, pel que expliques podria ser que la teva amiga estigui patint un trastorn alimentari i el millor que pots fer (i més si la veus dèbil, sense forces, desanimada,..) és parlar-ho amb els seus pares per a que la portin al metge. Pensa que aquestes malalties poden arribar a ser molt greus i MAI es curen soles, sempre s'ha de fer un tractament especialitzat el més aviat millor.
Entenc perfectament que et faci cosa fer aquest pas perquè tens la sensació de que l'estàs traicionant, però a la llarga segur que t'ho acaba agraint. Moltes vegades les persones que pateixen una malaltia d'aquestes són conscients de que no estan bé però els hi fa molta vergonya explicar-ho a casa i demanar ajuda als pares. Si ho fas tu per ella, potser li evites aquest mal tràngol. Una altra cosa que pots fer per no parlar-ne directament amb els seus pares és explicar-ho al seu tutor/a (i demanar-li que parli ell/a amb els seus pares, sense dir el teu nom), que facin veure que aquestes conductes rares amb el menjar les han descobert els professors...
Pel que fa a la teva relació amb ella, has de fer-li entendre que tu estaràs sempre al seu costat i que tot i que et sembla que està malalta i que necessita ajuda, pot confiar en tu pel que necessiti, i en els moments que estigui pitjor que sàpiga que pot trucar-te o demanar-te consell.
Tot i que tu sàpigues quasi del cert que pot estar patint un trastorn alimentari, NO has de fer de policia ni de terapeuta amb ella: evita estar controlant el que menja i el que no menja, evita controlar si va al lavabo després d'haver menjat, evita preguntar-li a totes hores com es troba, ... Aquesta serà la feina del metge quan comenci un tractament.
Pensa que fer-li comentaris sobre si està guapa o no i sobre el menjar no l'ajudarà gens, i si ho fas hi ha risc de que ella comenci a allunyar-se de tu per no sentir-se controlada ni jutjada.
Molts ànims i pensa seriosament en això de parlar amb els seus pares o amb el tutor/a. Serà la millor manera d'ajudar-la (oi que si s'hagués trencat una cama i no ho volgués dir a ningú, tu ho diries? Doncs amb això passa més o menys el mateix). Pensa-hi.
P.D. Ets molt bona amiga per estar tant preocupada per ella i demanar-nos consell. Felicitats, haurien d'existir més bones persones com tu ;)
Una abraçada i bon any!!
Laura Medrano
