Fa ja un temps que tinc una idea rondant pel cap...
No trobo que la vida tal com esta organitzada a la nostra societat porti enlloc, estic estudiant el batxillerat perquè se que vull ser metge i realment és el que crec que em farà feliç. Però no tinc les forces per fer-ho tot s'hem presenta molt fosc. Tinc una vida amb una rutina que no em motiva , tinc por d'acabar amargada i que dintre de 40 anys sigui una dona a la qual no li agradi la seva vida.
Se que hauria de mirar la part positiva, que no tot és estudiar, que parli amb els amics... però he arribat a un punt on tampoc és suficient parlar amb una amiga meva.
Ja no se que fer... per sentir-me diferent, sempre he sigut una persona positiva.
InterPersonal Data: 23/02/2016 16:55
Hola NINGÚ!
Fixa't que si ens centrem només el futur ens oblidem de viure el present. Si ara tens clar que vols ser metge i estudiar medicina, endavant! Centra't en el teu objectiu actual! No sabem què passarà d'aquí a 40 anys, si et dedicaràs a la medicina o no, però atabalar-se per coses que ara no podem controlar l'única cosa que et provoquen és més malestar.
Què t'impedeix fer allò que et fa feliç? No deixis que la desesperança et guanyi! Pensa què és el que realment vols i endavant!
Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
