Hola adolescents!
Sóc una noia de 14 anys, tinc una vida perfecte: tinc amics, pares, familía i educació, no podria demanar res mes.
El problema, és que senzillament no sóc feliç.
Quan era petita les professores li deien a la mare que m'estressava tot, que era massa perfeccionista.
Quan em vaig fer més gran em van fer les probes d'alta capacitat, i el resultat va ser alt en l'ambit de la maduresa i les emocions, explicant-me millor: jo maduro més ràpid de lo normal i les emcions les tinc més desarrollades, especialment les negatives.
A cinquè de primària vaig parir bullying.
L'any passat vaig caure en depressió, em van ingressar a Sant Joan de Déu, i després vaig haver d'anar a un centre de dia, saltant-me moltes classes.
Pensava que ja estava curada, que les pastilles ja estaven fent afecte, però estava equivocada, aquest any he tornat a recaure en depresió, l'únic és que només jo ho sé, no ho he explicat a ningú.
Cada dia em despesperdo trista, sense ganes de aixecar-me del llit, no sento felicitat, tinc la sensació de que fallo a la gent, de que no em mereixo les amigues que tinc. Quan no puc més em tallo, tinc els braços destrossats, i per molt que vulgui no puc parar, i sé que ni tot el mal que em faig als braços no es podrà comparar mai en el mal que he sentit i que sento. Tots els somriures que regalo són falços, pensaments de suicidi i de mort passen per el meu cap, i he estat moltes vegades a prop de la mort, però he parat a l'instat pensant en les persones que m'estimen i que m'importen, perquè no es mereixen això.
Així que, adolescents, em donarieu algun consell per tirar endevant?
Petonets, i gràcies.
InterPersonal Data: 23/02/2016 16:42
Hola anònima!
El primer que et recomanem és que ho expliquis als teus pares o algun adult de confiança, deixa't ajudar per les persones que t'estimen. No té sentit que et quedis tot això per tu.
Tallar-se són senyals que parlen del teu malestar, del difícil que et resulten les coses... aquesta és una manera desesperada de buscar treure's l'ansietat de sobre, però com ja has comprovat, només s'aconsegueix en el moment però el problema i el dolor psicològic continuen... Per la nostra experiència, això són coses molt difícils de superar sola. T'aconsellem que ho parlis amb algun adult de confiança i demanis ajuda. Sabem que es necessita molt de coratge per demanar ajuda, però t'assegurem que val la pena.
Pensa que tot en aquesta vida té solució, menys la mort. Per tant, encara que et sembli impossible poder sortir de tot això, és possible! Demana ajuda! No deixis que la desesperança et guanyi, et mereixes ser feliç!
Una abraçada ben forta i moltes gràcies per la confiança!
Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
