Hola lulii,
En primer lloc vull que sàpigues que em sap molt greu que t'estiguin passant aquestes coses que no acabes d'entendre i vull agrair-te que confiïs en nosaltres per explicar-nos el que t'està passant i procuris fer cas a les nostres recomanacions.
Dius que en consultes anteriors ja t'hem comentat que és possible que estiguis patint un trastorn de la conducta alimentària. T'explico una mica què els hi passa a les persones que el pateixen per veure si t'hi sents identificada o no:
Quan una persona pateix un trastorn alimentari una de les coses que li passa és que té por d'engreixar-se i d'acabar-se convertint en una persona amb obesitat. Per evitar això s'intenten fer canvis en l'alimentació per aprimar, i tot i que aquests canvis poden ser no saludables, la persona que pateix la malaltia no ho veu com algo greu. Són persones que quan es miren a si mateixes no es veuen bé físicament (tot i estar-ho) i desitgen amb totes les seves forces poder canviar algunes parts del seu cos, sobretot amb l'objectiu de ser més prim/a. La pròpia malaltia fa que la persona pensi que si s'aprima serà feliç perquè tindrà un cos perfecte, i això és una trampa de la malaltia que fa que aparegui una obsessió amb el menjar i sentiment de culpa després d'haver menjat. Una altra característica és que la persona no és conscient de que està malalta i de que les coses no estan anant bé, sinó que té la idea al cap de que ell/a controla el que fa i que són els demés (família, amics) els que estan obsessionats amb que té una malaltia.
Quan tot això passa, la persona comença a patir alguns canvis en el seu estat d'ànim i sovint estan de mal humor, tenen la sensació de que tothom els/les controla, de que ningú els/les entén, etc.
Els trastorns de la conducta alimentària són malalties en les que la persona pateix molt perquè li costa veure el risc de fer algunes conductes i acceptar que el millor que pot fer és anar al metge per sortir de dubtes.
__________________________________
Lulii, a la teva consulta ens has explicat algunes coses que encaixen força amb els símptomes que he descrit, però també és veritat que no té perquè ser així i pot ser que t'estiguin passant altres coses que poden no estar relacionades amb un trastorn alimentari. Per saber-ho necessitariem poder parlar amb tu, veure't, saber els teus hàbits, etc.
El que si que sembla que tens clar és que no estàs bé i que necessites demanar ajuda perquè tu sola no te'n surts.
Pensa que l'objectiu dels pares i dels metges és que estiguis bé i poder resoldre tots aquests dubtes que tens, per tant et recomanem que puguis parlar-ne amb el teu metge per a que et doni alguna solució concreta. Pel que has escrit, sembla que tot i que et diguem que és possible que estiguis tenint un trastorn alimentari, et costa acceptar-ho. Et proposem que sigui el metge especialista el que ho decideixi.
Està molt bé i ets molt valenta per atrevir-te a explicar-nos el que et passa i a demanar ajuda, així que des d'Adolescents.cat t'animem a que segueixis sent valenta i consultis amb un metge que et pugui visitar i fer més preguntes sobre el que et passa, les teves pors i preocupacions, etc.
Igualment, et deixo les dades de la Fundació Imatge i Autoestima per a que ens truquis (tu i/o els teus pares) i puguem parlar tranquil·lament de tot això una mica.
Fundació Imatge i Autoestima i Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB)
www.acab.org
93 454 91 09
Ànim i un petó ben fort
Laura Medrano
