Hola,
En primer lloc volem dir-te que ens encanta que hi hagi persones com tu, que es preocupen pel que els hi passa als seus amics tot i que no hi hagi una relació molt propera. Tot això diu molt de tu, felicitats.
Pel que fa a la consulta, realment varies persones del seu entorn heu notat que ell està molt canviat, no només físicament sinó també en el seu estat d'ànim. Suposo que si ens has escrit al consultori d'alimentació és per que t'ha passat pel cap que pugui estar patint un Trastorn de la Conducta Alimentària...?
Pel que expliques és evident que hi ha hagut una pèrdua de pes i que segurament té alguns problemes amb el menjar, ja que el fet de no esmorzar al pati (quan abans sempre ho havia fet), segur que significa alguna cosa.
El fet de que estigui "apagat", trist, sense ganes de fer coses i sense força, pot estar relacionat amb un trastorn alimentari però també amb altres problemes o malalties com la depressió, ansietat,...
Si t'hi fixes, quan tu o alguna altra persona us heu intentat apropar a ell per saber què li passa, no heu obtingut resposta i això pot significar dues coses: o que no en vol parlar (i ho heu de respectar) o que simplement no accepta que està malament ni que necessita ajuda.
Com que ell està tancat en banda i no accepta o no li agrada que la resta de companys el veieu com un "malalt", et recomanem que en parlis directament amb el seu tutor o tutora. Potser ells en saben algo i et poden tranquil·litzar. Tot i així no seria estrany que els professors no se n'hagin donat compte i que potser la família tampoc. Si ell no es deixa ajudar, et recomanem que passis a l'acció i en parlis amb algun adult que pugui fer alguna cosa: tutors del cole o directament amb els seus pares o algun germà gran que tingui. El teu objectiu no ha de ser saber exactament què li passa ja que això si no ho vol dir està en tot el seu dret, però si que has de procurar explicar tot el que has observat i que siguin els adults els que decideixin què fer.
Quan ens preocupa algú això costa d'entendre, però la realitat és que és la seva vida i està en tot el dret de no voler explicar què li passa, però si que és important que els pares i professors ho sàpiguen perquè almenys el portin al metge i es posi en mans de professionals.
Potser no li passa res greu i simplement està passant una mala època, però no estaria gens malament que un metge valorés com està, per si necessita ajuda.
Molts ànims en tot això, ja que tenir un company/amic que veus que ho està passant malament però que no es deixa ajudar, fa patir molt. Parla amb ell tranquil·lament i fes-li entendre que tu estaràs allà pel que necessiti i quan ell ho necessiti i que el teu objectiu no és fer de policia ni de metge, sinó d'amiga que vol recuperar al noi actiu, divertit i rialler que hi havia abans d'aquest canvi.
Una abraçada molt forta,
Laura Medrano
