em cau el món a sobre

hola, sóc una noia de 16 anys i em sento sola, be començaré pel principi.

Jo sóc una noia alegre i extrovertida, trec bones notes i sempre ric. Però també soc força tossuda i fins i tot una miqueta pesada.

Aquest any m'he hagut de canviar d'insti. Estic fent 1 bat tecnològic i com és d'esperar a la meva classe sóc la única noia. Sincerament no em molesta perquè sempre m'he portat molt bé amb els nois. Però, com ja he dit, son nois i, tot i que em porto super bé amb ells, no soc del "grupet d'intims" i a vegades em sento excuida.

A la meva classe també hi han alumnes d'una altre modalitat i si que hi ha noies en aquest grup, pero són totes unes falses (ja les coneixia) i bueno parlar i tal doncs si, però poca cosa més.
Les meves amigues de sempre, están a una altra classe i això fa que me senti més distanciada. Totes han conegut a gent nova i a vegades sembla que s'hagin oblidat de mi. La meva 'millor amiga' queda amb tothom menys amb mi i en començo a estar farta.

Faig música, i amb els del conservatori també m'hi porto bé hi tinc companys i amics pero tots venim d'entorns diferents. I fora tothom té els seus amics.

A aquesta situació afegim-hi que la meva mare ha començat a treballar fa poc i quan està amb mi sempre està amb el mòbil en canvi si truco jo ningú m'agafa el telefon. El meu pare sempre treballa i jo sóc filla única.

Trobo a faltar tenir un grup de gent amb el que sortir i confiar. I jo no crec que sigui un problema meu, perquè em porto bé amb molta gent però no formo part de cap grup i a vegades es desesperant. Només demano a algú amb qui poder parlar i quedar.

Vaig patir bulling fa uns anys, pero allò està arreglat. tinc por de que torni a passar i que aquest cop la meva familia ni hi sigui.

PD: ja ho he parlat amb els meus pares. I tinc clar que tampoc puc obligar a ningú a que sigui amic meu, no valdria la pena.