Carta per tots aquells que ens fan mal i/o ens critiquen...

Jo volia escriure sobre una cosa que a mi em passa bastant i, per a cupla d'aquesta cosa moltes persones em rebutgen i em sento sola com sino no hi hagues ningú com jo en aquest món, o com si no pertanys en aquest món.
Aquesta cosa no és més que somriure o riure en moments tristos. I per a què ho faig? Això no ho se. L'únic que se és que a mi m'encanta ajudar a les persones, sobretot en els moments més difícils. Això no vol dir que no ho passi malament, jo s'ofreixo en silenci. Polro amb soledad
En aquest fet les persones pensen que no em passa res, cosa que es mentida.

Us poso un exemple: fa uns quants mesos el meu avi es va morir, quant vaig a anar a l'enterro tothom plorava menys jo, aixins que vaig decidir fer algu per pujar els ànims. Va funcionar, per un moment tothom estava rient però després tornaven estar tristos però no tant com abans.Al cole ningú no s'en va assabentar de res, ni les meves amigues. Ei pero no penseu que no m'entristia sinó tot el contrari:ara m'aburreixo a casa del avis, abans jugavem a pilota, m'explicava les coses de la seva vida i aquell somriure que em feia quant veia i l'últim somriure va ser: estava estirat al llit de l'hospital (jo no sabia que aquella seria la ultima vegada que el veuria) m'hi vaig acostar i li volia dir moltes coses pero veure'l amb aquestes condicions s'en feia raro , tants moment compartits i era s'en tenia que anar. Ell em va mirar, em va mirar amb felicitat que estigues alla i em va dir Judit; això em va impactar bastant no sabia ni el nom de sa muller però el meu si.
En fi que jo el trobo moltíssim a faltar.

També he perdut amistats al llarg de la meva vida per aquest motiu perquè creuen que m'enric dels seus problemes.
Jo només us volia dir que persones com jo ni hi han poques.No les jutgeu per aixio, us fan falta per il·luminar els vostres dies tristos.


Pd: Ho sento si hi han faltes pero soc dislexica.

Moltes gràcies per compartir la teva reflexió amb nosaltres, Ju.
T'enviem una abraçada ben forta!

Elena Crespi i Asensio - www.elenacrespi.com