Baixa autoestima, molt baixa

Bones! escric això, perquè crec que s'està fent molt gran el meu problema...
Tinc 17 anys, els quals no els porto gaire bé, sempre he estat una noia alegre, amb la que es pot parlar, t'ajuda i tal, però desde farà uns mesos m'he obsessionat massa amb el menjar, sonarà a típic, però estic molt preocupada, vomito, miro el que menjo, ho intento cremar ( faig esport 3 dies a la setmana i em castigo bastant alhora de fer-ne)... però ho faig perquè no estic contenta amb el meu cos, ni amb el meu aspecte, quan obro el instagram veig mil noies que són primes, guapes, amb molts "likes", mil nois darrere etc.., jo sé que hi hauràn noies amb problemes pitjors, però tinc aquest problema el qual em fa tenir por alhora de parlar amb un noi, perquè sóc la típica que quan surtu de festa, surtu, és a dir, bec, fumo, i em lio amb bastants però perquè no em respecto, penso que sóc inferior al noi, que si no em lio amb ningú m'entristeixo pensant que sóc lletja, penso que m'he de aprimar per agradar, que quan em parla un nen molt guapo no m'ho crec perquè podria estar amb "bloggers" o noies millors, em poso nerviosa i si quedo amb ell em surt tot malament i el noi acaba passant de mi per les meves inseguretats, al cap i a la fi penso que només se trobar la part "seductora o guarra" de mi mateixa, tinc un cert tret físic però no el se aprofitar com voldria... Que em recomanes? No savia si fer aquesta consulta ja que no m'agradaria ni que surtis a la pagina principal ni res, però tampoc vull la simple resposta de si no t'estimes ningú t'estimarà, o la llista típica de coses bones o dolentes... ho he fet mil cops i sense resultats...em passo el dia preguntant a tothom si em veu gorda o si estic bé però si em diuen que estic bé, simplement penso que que han de dir? si són els meus amics... Pff estic feta un liu, no m'aprimo, no em veig bé, i no estic còmode amb un noi sense haver begut previament, perquè quan bec sem obliden els defectes que tinc, sóc realment qui m'agradaria ser, sóc atrevida..., i això també m'ha portat problemes a l'escola amb els comentaris de la gent, però que em donen igual però al mateix temps m'afecten.
També voldria dir que em sento inferior a les meves amigues perquè totes són molt guapes, primes, amb novios molt guapos i em veig a mi sola i parlant amb qualsevol i pff em rallo moltissim. Que podria fer per millorar aquesta situació?

Hola Eva!

Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Doncs em sap greu el mail que escrius! Dien-te totes aquestes queixes sobre tu mateixa! Crec que és molt injust que et passis el dia comparan-te amb els altres. La comparació és un mecanisme cognitiu molt malatis, ja que ens fa creure que els altres sempre són millors que nosaltres i això no és cert!!!

Estàs veient el món per una petita part i t'estàs tractant molt malament. AI`xo no és just. Si no et sents bé amb lat eva vida, canvia-la, però no ho facis a base de maltractar-te. Si el teu grup d'amcis és massa hollywood doncs planteja't altres amics més reals, si t'estas obsessionant amb el físic busca nous el.licients i aprèn nous hobbies..etc.

Necessites un co de mà. Et suggereixo que escriguis al consultori d'alimentació i allà t'assessoraran. És moment que posis fil a l'agulla i decideixis ser feliç!

Endavant

Eli