no se que fer...

Hola! M’agradaria que m’ajudéssiu… la veritat és que estic molt perduda, aquest any és horrorós… l’institut? Fatal, aquest trimestre me’n quedaran unes quantes, i els meus pares estan molt disgustats… nose que em passa. M’agrada un noi, se que m’estic fent mal a mi mateixa, perquè es un tiracanyes amb totes… i estic bojament enamorada… quan no el veig estic de mal humor, i ho pago amb la família, no em puc concentrar, i suspenc molts exàmens. Amb les amigues? No he tingut sort… no he trobat a algú amb qui pugui confiar… ni sentir-me bé, així que això no li he explicat a ningú… no se que fer, estic molt perduda i nose a qui demanar ajuda… una altre cosa és que aquest trimestre també m’he repenjat molt en els estudis i no m’he esforçat gaire. Ja estic farta de que em comparin amb la meva germana gran… ja que ella sempre ha tret bones notes, es guapa i prima. Al contrari a mi em costa molt, mes aviat soc lletja i grassa. Intento no menjar, pero és impossible... estic molt angoixada i menjo molt...Tinc molts canvis d’humor i ploro molt… L’única manera que estic bé és quan surto els divendres amb les “amigues”, riem i ens ho passem molt bé, encara que no els tinc gaire confiança per explicar coses es de la única manera que desconnecto… però ara estaré castigada per les notes, i no podré sortir…
A sobre em faig com la forta, i li dic a ma mare que no vull estudiar, i que m’és igual si em castiguen, si repeteixo etc…
SISPLAU NECESSITO AJUDA!!!

Hola! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc com et sents, de totes maneres em xoca això que dius de que t'hagis de fer la forta. Per a quin motiu? quins beneficis té fer-se la forta en aquesta situació? t'ajuda a rebre el suport que necessites? Has de valorar molt i trobo de suma impoprtància la capacitat de poder disfrutar amb les amigues els divendres!! Entenc que no és suficient, que necessites alguns canvis epr a sentir-te satisfeta amb la teva vida. Per fer-ho crec que t'has de sincerar amb la teva mare o el teu pare. Tens dret a que sàpiguen com et sents quan tot el dia notes que et comparen amb la teva germana gran. Els pares generalment estan molt preocupats per les notes!! Per a què tinguem un futur millor, per a què siguem responsables, etc, però han de saber com estem més enllà de les notes!! Explica'ls-hi la pressió que sents quan parlen de notes i com et sents. Prova de parlar amb ells amb un moment que estiguis tranquil.la, que puguis expressar-te còmodament com et sents, per aconseguir que ells t'entenguin!!! Ells et poden donar diferents ves d'ajuda. Si amb ells no funciona a la primera et pots buscar un altre familiar, o un professor, o monitor, etc; per a què puguis explicar tot això que tan t'angoixa i vegis com hi ha solucions!!! Confia en tu mateixa i comença a fer les coses per tu mateixa, pel que tu vols: sobre les notes, sobre les amigues, etc. Quan comencis a fer petits canvis aniràs veient resultats que et motivaran! Ànims! Eli AUlet www.interpersonal.cat