He deixat de creure-hi.

He deixat de creure-hi, de creure en l’amor. Caos així podríem definir que es l’amor, un autèntic i desesperat caos. On ho deixes tot pel qui estimes, on no t’importaria perdre-ho tot per ell, deixar els amics, l’escola, on comences a sentir aquelles ganes d’estar amb ell, besar-lo, acariciar-li el cabell, donar-li abraçades fins arribar al punt on no el deixaries anar mai mes, es quan arribes al caos, al caos extrem. Tots necessitem sentir que algú ens estima, que algú ho deixaria tot per estar amb tu, i que passaria hores i hores al teu costat sense importar-li el que passa a la resta del mon, però, si aquest sentiment no es mutu, se’t trenca el cor i se’t cau l’anima sobre, però el pitjor arriba quan aquest sentiment mutu no hi es, sino a sobre estàs enamorada d’un cabron. Sentir coses per un tio que t’ha fet molt de mal, t’ha canviat, t’ha utilitzat i mai t’ha estimat, aquí es quan arribes al punt on hi deixes de creure, deixes de creure que algú et pot arribar a estimar com tu has fet altres vegades abans, que ningú et besarà com tu ho has fet, o simplement, deixes de creure que hi pot haver algú, capaç de donar-te aquelles abraçades que t’omplen per dins, que simplement amb tan sols aquella abraçada et sens la noia mes afortunada del mon, però l’altre persona no sent el mateix. Ell no sent ni sentirà tot el que jo sento, simplement per ell soc “la noia que te quan s’avorreix”, i si, jo hi caic, una vegada darrere l’altre, segueixo pensant que potser ell m’estima i que quan no hi soc al seu costat, potser em troba a faltar, com ho faig jo, que necessita tant com jo aquells petons, nomes intento pensar que no soc l’objecte sexual que tots els nois busquen, sino ser algo mes que això, nomes sentir-me estimada per ell. Nomes demano això, ningú sap el que es sentir la seva olor quan passo pel seu costat i que ni et miri, com si fossis una mes, com si mai m’hagués mirat, abraçat quan tenia por per qualsevol cosa absurda, encara que ell sàpigues que ho feia expressament per poder estar entre els seus meravellosos, acollidors i càlids braços, besat o simplement m’hagués fet riure per qualsevol tonteria. Se’m cau el mon a sobre. Necessito tornar a mirar aquells ullets verds que sempre s’amagaven darrere aquell batí del barça que tant odiava, i que tant t’agradava posar-te quan estaves amb mi, nomes per fer-me enfadar. Necessito tornar a sentir aquella calidesa i tendresa que em donaves quan alguna cosa no m’anava del tot be, aquella calidesa de tantes tardes al sofà sense saber que fer, però junts. Necessito tornar a aquelles lluites de coixins que fèiem quan m’intentaves posar alguna cosa que no m’agradava gaire. Aquells petits moments, com per exemple quan posaves “la nostra cançó” i la ballàvem amb un vals, suau, perquè sino els teus peus i els meus no coincidien i allò passava a ser un desastre el qual ens encantava, quèiem al llit i ens submergíem en un munt de riures, encantadors. Ho necessito, però se que no tornare a sentir el mateix, si no es amb ell.

Hola Ana!

No veiem que ens facis cap consulta. Hem llegit les teves reflexions al voltant de l'amor i et demanem que no deixis de creure en l'amor, l'amor és qui mou el món! Recorda que l'amor no hauria d'implicar deixar les teves amistats, perdre tot el que tens ni deixar de ser tu mateixa!

L'amor no correspost és molt difícil de superar, et trenca el cor com tu dius, sentir-nos utilitzades o que no ens valoren com hauria de ser, és duríssim, però és important que aprenguis quelcom de tot això que t'ha passat amb aquest noi. Fixa't que si la teva felicitat només depèn que estiguis amb ell, això et fa una mica esclava... recorda que la teva felicitat ha de dependre de tu mateixa, ja que si no, no seràs lliure! A vegades hem de treure el coratge per dir NO, això no em convé!

Fixa't que el procés que segueixes és com el d'una addicció, saps que no et convé, però hi tornes a caure una vegada i una altra, i el plaer i benestar momentani que reps, segurament no compensa tot el patiment que després t'emportes en veure que ell no està amb tu com a tu t'agradaria. T'has de cuidar i ser valenta per prendre la decisió de si realment tot això et fa bé o no.

Una abraçada ben forta i moltes gràcies per compartir amb nosaltres les teves reflexions!

Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat