al pou

hola!
aviam doncs que porto un temps (un o dos anys) que quasi sempre esitc com triste i tot mimporte una merda i mai no viu fer re, ni aquelles coses que avans m'encantaven. Fins ara encara podia anar tirant, així de mica en mica, però ultimamant nose que ha pasat que tot ha anat a poitjor. Es com si em quedes estancada: a la minima que es compliquen una mica les coses, ja nose com tirar endevant, i aix`p em proboca com una ansietat. per les nits, que permi son el moment que tinc per desconnectar una mica de tot (literalment), em costa molt dormir, i em desperto molts cops durant la nit, i quan ja arriba el mati i m'haig de llevar, noto com si tot em peses molt, osigui que em costa molt afrontar tot el dia.
esque ni estant amb els meus amics puc sentir-me millor, nose, és com si dins del grup estigues com aussent, no perue no hi encaixi, sinó perquè no em centro en el que mestan dient. i igualment, si fan conyes entre ells o coses que et fan peta de risa, dons a mi no em proboca res.
una altre cosa que nosé si és normal, és que no sento altres sentiments que aquesta tristesa (que tampoc sé com explicar). Que em passa algo que consideraria com a bo: m'és indiferent; que passa algo devastador: m'és indiferent.. i això al mateix moment és com si s'acumulés, fins que m'ho trobo tot de cop i em fa sentir fatal.
no en tinc ni idea del que em passa, i agraïria que em poguéssiu ajudar.

Hola Holii!

Creus que podríem trobar alguna cosa que realment et fes feliç i t'ajudes a estar una miqueta millor? Per exemple, apuntar-te a fer algun esport, sortir a córrer, fer escalada, donar suport a una ONG, fer dansa... Intenta fer una llista d'aquelles coses que t'agradaven i que abans t'ajudaven a estar bé, i encara que et costi molt, intenta fer l'esforç de fer-les i a veure què passa i com et sents.

També et recomanem que parlis amb un adult de confiança (els teus pares, professors, etc.) i li expliquis com et sents. No et quedis dins teu tot això i demana ajuda si veus que sola et costa molt tirar endavant. No deixis que la desesperança et guanyi! Et mereixes ser feliç!

Una abraçada ben forta i endavant bonica!

Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat