Hola! us faig arribar aquesta carta, perquè he llegit les que publiqueu i em sento identificada i m'ajuden moltes d'elles. És per això que m'agradaria que la publiquessiu, perquè a algu li passi el mateix amb la meva. En el cas de que de que ho feu, us demanaria que fos anònima. Moltes gràcies, un petó!
Llavors vas preguntar-me si t'estimava, vaig bloquejar-me, perquè el que esperem és que ens ho diguin, i és quan ens ho pregunten que ens descol·loquem. La teva mirada sempre m'ha fet sentir petita, feia que tremolès i em resultava impossible no baixar el cap. Però aquella vegada va estar diferent, pensava que desprès de veure'ls durant cincs anys, coneixia els teus ulls de memoria, però per primera vegada, em vaig sentir forta miran-te, i va sortir-me un "sí" fort, segur. En aquell moment el que més desitjava era que de la teva boca sortís un "jo també", però vas marxar. Potser et vas espantar. Fos pel motiu que fos, vas voler fer-me esperar allò que mai diries. He conegut més nois, però sempre ha estat present aquell "jo també" teu.
És per això, que he arribat a la conclusió que l'unic que em lliga a tu és el "jo també" que mai em diras, o potser sí, però a lo millor si ho fas deixo d'estimar-te, no sé, pero el necessito. Mentrestant, seré sempre teva.
InterPersonal Data: 22/01/2016 20:07
Hola lalalupsi!
A veure si tens sort i publiquen la teva carta!
Una abraçada ben forta i moltes gràcies per utilitzar el Consultori!
Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
