Hola! M'agradaria que responguéssiu la consulta el més aviat possible.
El cas és que fa unes setmanes que no li trobo el sentit al què faig cada día. Fa temps que em desperto i el primer que em passa pel cap és "Quina merda, un altre dia igual". Ningú ho nota. Jo sempre he sigut una d'aquelles persones que intenta mantenir content a tothom, fer riure als que m'envolten, però ja no puc més. Cada nou dia perdo més el somriure, les ganes de seguir endavant. Els meus pares i el meu germà, només es dediquen a criticarme, no m'agrada arribar a casa, però tampoc anar al insti. A casa cada cop que parlo, em foten bronca sense motiu i llavors comencen les discusions, sempre igual. I a l'insti, sempre he intentat ser una bona alumna, estar bé amb els amics i companys, però ultimament se'm fa difícil. Amb l'estrés dels exàmens i tot, no parlo bé, i l'altre dia ja vaig ofendre a un amic. Si al fet de no rebre suport ni res dels meus amics i la meva família, li sumem la pressió que tinc... Sóc una noia que treu molt bones notes, sempre vuits, nous o deus, però a casa meva no reconeixen que m'esforço; el meu germà fa 2n de Batxillerat, i també treu molt bones notes, però com ell va a batxillerat, no fan res més que compararme: "Has de ser com ell", "Ell estudia més i treu més bones notes". No puc més. Cal dir que ja m'he enfonsat, que les inseguretats i la soledat han vençut, que m'he rendit i no he pogut més. L'única solució que he trobat són els talls, em tallo, i vull parar, però se que si deixo de tallar-me, algú em posarà un cigarro entre els dits, i no se què és pitjor. No vull anar a un hospital per persones amb "transtorns", només vull ajuda, només vull trobar la manera de no odiar-me, i de no sentir que desperdicio la meva vida anant a l'insti, i quedant-me a casa estudiant o fent deures. Vull viure.
InterPersonal Data: 23/01/2016 20:02
Hola anònim!
Que dur és el que ens expliques... entenem que estàs passant per uns moments complicats i que et resulta difícil trobar la sortida. Però ens quedem amb la teva última frase: vull viure!
Tallar-te és una manera desesperada de buscar treure's el malestar de sobre, i com deus haver comprovat, només s'aconsegueix en el moment però el problema i el dolor psicològic continuen... Pensa que tot en aquesta vida té solució! Tens molta vida per davant i l'has de gaudir! Parla amb algun adult de confiança (familiar, professor) i demana ajuda! No et quedis per tu tot aquest patiment! Segur que hi ha molta gent que t'estima i que vol el millor per tu, confia en aquestes persones i no deixis que la desesperança et guanyi! Et mereixes ser feliç!
Recorda que si sola no pots, sempre pots demanar ajuda professional. Vés a veure al teu metge de capçalera i explica-li el que et passa!
Una abraçada ben forta i molts ànims!
Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
