Grugru

Hola! El cas és que sóc una noia de 15 anys i no sóc normal: sóc súper independent, penso moltíssim i em sento molt diferent a la resta de noies i nois de la meva edat. A l'escola no ho passo gens bé, m'avorreixo molt a classe, i malgrat estar bé amb els companys trobo que no acabo de encaixar. Sento un buit dins meu, estic plena de preguntes que m'intriguen: pensaments filosòfics (qui sóc, d'ón ve l'univers, què és el que realment importa, etc.), i sento que la majoria de la gent que m'envolta és superficial i viu sense objectiu: creix, estudia, troba parella, té fills, treballa,etc. Trobo que necessito donar-li sentit a la meva vida, trobar un motor, tinc ganes de menjar-me el món. Però, només tinc tres amics que realment estimo i tinc la sensació de que ara no estic gaire per ells. Em sap molt de greu, però necessito trobar-me a mi mateixa. Trobo que la vida és trista, que hi ha molta gent que pateix; i necessito tornar-la a veure com quan era petita, alegre i bonica. Estic feta un embolic, ja que per una part crec que els nois i noies de la meva edat estàn atontats, no viuen en aquesta realitat (alcohol, drogues, festes,etc.). Però per una altra part tinc por de no saber gaudir de l'adolescència, i que quan sigui gran me'n penedeixen de no tenir moments a recordar, de haver perdut una etapa molt maca de la vida. No sé què fer. A més sóc bastant sensible, a la mínima ploro perquè m'identifica molt amb la gent o les emocions. La gent em diu que se'm veu apagada, diuen que no sóc la mateixa, però és que realment no ho sóc, he canviat. Només tinc una persona en qui realment confio i a qui li explico tot. M'importa massa el que pensin de mi, i em sento súper malament per ser una creguda i egocèntrica. A més mai m'he enamorat i això també em fa sentir fora de joc. Necessito tornar al món real i no dels meus somnis, necessito viure i ser feliç. És l'adolescència així de dura per a tothom? Vull estar bé al cole i no avorrir-me, tornar a ser la que era i gaudir de la vida al màxim. Gràcies!!💕

Hola grugru!

És normal que a l'adolescència hi hagi canvis d'humor, d'estat d'ànim, que ens qüestiones les coses... de fet és un moment de transició cap a l'edat adulta, i durant aquesta època experimentaràs grans canvis a nivell físic i psicològic. Per sort, només dura una temporada, així que paciència!

De tot el que ens expliques ens dóna la sensació que l'única persona que pot fer alguna cosa per posar-hi remei ets tu, per tant posa't en marxa!

Pel que fa als teus amics, als quals et dóna la sensació que no estàs gaire per ells, parla amb ells, explica com et sents, segur que et recolzen i et comprenen més del que t'imagines!

Una abraçada ben forta i a menjar-te el món!

Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat