Preguntes sense resposta... :(

Fa uns dies q tinc algunes preocupacions, no m'agrada explicar com em sento i per sort es anònim. Abans de tot soc tiu i faig 2n d'ESO.

Explico: fa uns quants anys em van avançar un curs, tot be fins q arribo a linsti i ... bullyings i depressió... ni els meus, pares ni cap psicòleg, ni cap adult ho sap. El cas és que vaig canviar d'insti tot perf fins q es comencen a veure les notes i per mala sort la meva mare explica q m'han avançat a una altre mare i... no bullying directament pro sento comentaris, hi ha més distància... abans queies super be ara màgicament ja no! Vale si som amics, però amics de fora (selfies, petonets, mejos...). La veritat no vull cap amistat mes gran amb ells però em foten molt aquests estereotips i etiquetes... q passa q per ser guai has de treure males notes...? A més tinc un grup q som 3/4 marginats, no m'amago de ser-ho, q ens ajudem (ajudo, a mi no m'agrada q m'ajudin com ja he dit se preocupar-me jo sol) i m'he adonat q per sentir-me be no necessito ser dels guais ni com ells volen q sigui. Q, q es el q t'aporten els guais? Res, et fas respectar a cas? Vaig ser d'aquets a principi de primer i q asco, apartaven a la gent, criticaven, insultaven... Sóc com sóc i punt!

A més se q soc efeminat, i no em fa res reconeix-ho (collons es com soc...) quasi sempre vaig amb ties... pro de moment no soc gay, m'agraden les ties, pro per elles soc l'amic petit, el germanet, el de petonets... com ja he dit el de fora. I a més em carda ràbia pk et diuen pro si tu ets guapo, una puta merda! Se q soc un feto cardo, sino pk no et lies am mi? I joer amb carda una ràbia, no podria ser guapo ni q fos una mica... ni q fos star bo... joer...
En el tema del gay no... pro si veig un tiu q sta bo pos se be q sta bo... diriem q crec q soc bi pro encara soc petit ja q no m'he penjat mai de ningú...

Se q em faig pesat, però vui aprofitar la consulta! Jo vui ser algo a la vida, se q soc un flipat i una mica molt Glee o disney pro joer vui ser algo, algu q em coneixin per qui soc! Em sento malament quan no aconsegueixo coses i tinc enveges dels q ho fan! Tan me fa escriptor (estic escrivent un llibre sobre la meva vida dramatitzada), cantant (se q canto mal pro si fes classes...), ballar (m'agradaria per ballet i hip hop com en jake a glee)...

De petit no vaig tenir molta infantesa i vaig madurar molt ràpid, massa ràpid. Em considero una persona madura (soc molt honest eh pro...), això em preocupa pk coses q feien companys meus i q jo ho trobava una xorrada ara ho faig. També pillo com atacs impulsius i de bogeria (de moment puc mig controlar pro em fa por q en un futur no) nse algo com èpoques de principi de bipolaritat o algo així, se q es una xorrada possiblement pro es una manera de trobar una solució al q em passa. Pro com els hi dic als meus pare? No els hi dire ei papes q crec q soc bipolar!

Merci per la vostra ajuda! Sou molt grans! Ho feu molt bé! Mes q res es per ajudar a gent li passa el mateix i q no s'accepta, el q em pasava a mi abans... i amb quines coses ara també. Sé que és súper llarga però...

Hola! Sócl'Eli AUlet. Psicòloga d'Interpersonal

Doncs mira, entenc que n'estiguis fart de tot! Clar que si! Doncs vas patir amb aquell tema del bullying, pe`ro ara ja està i això t'ha de fer valent!
De les crisis i moments durs és d'on més aprenem!!!

M'agrada la rabia que expresses en el email! Aquesta rabia és al que t'ajudarà a creixer, descubrir i experimentar i aixi anar-te definint! Ja ets algu! Això no ho dubtis! Ara a viure el que vols, si és amb noies doncs noies i si e´s nois doncs nois.

Si en algun moment et sents molt confos pots fer un procés terapèutic, peròd e moment pots anar experimentant i anar veient segons les experiències capa on et vas situant!

Disfruta i no dubtis de tu! Les teves paraules delaten una gran ersona!

Eli Aulet www.interpersonal.cat