Plorar plorar i plorar

Bona tarda adolescents
Us explico el meu problema. M'he enamorat per primer cop a finals d'aquest últim estiu, allà a mitjants d'agost. La història és llarga... però la resumeixo. Em vaig pillar de seguida de un noi (a les 3 setmanes de parlar amb ell o aixi). El que passa és que a ell també li vaig començar a molar però cap dels dos ens ho deiem. Allà a setembre jo ja m'havia enamorat, però molt. I via captures d'una amiga meva vaig veure que ell també (li havia dit el noi) però al cap de poc estava amb una altra. Vaig estar unes 2 setmanes plorant tots els dies fins que ell undia em va dir que havia deixat la noia per mi, que estava enamorat de mi i que si li podia donar una oportunitat. Jo seguia igual o més enamorada d'ell, però per vergonya i per por de que per culpa de que les meves inseguretats i tot li fes mal li vaig dir que no. No era per lo de la noia, ni molt menys, era vergonya i por. Va estar com 2 mesos insistint, dient-me que volia estar amb mi, que sudes de tot i que estigués amb ell. Em va costar moltissim, però finalment vaig deixar-ho tot i dirli que si. perquè lestimava. Però nosé si s'en va cansar o algo i em va dir que no. "que no tenia temps"per tenir una relació, que no era jo, sino el temps. Daixò fa unes 3 setmanes o un mes... i doncs ell li va dir a una amiga meva que ja no pensava amb mi, amb lo nostre ni re, i em vaig enterar fa res que esta tontejant amb una altre... i es que porto un mes plorant a cada classe, que la meva profe magafa quasi cada divendres i parlem, he baixat molt amb les notes i alomillor suspeng la meitat d'assignatures (soc de treure notables i exelents). diu que no tew temps, però te el mateix que quan deia que sudes de tot i que estigués amb ell... ns. alomillor mai mha estimat de veritat? es que no soblida tant rapid a una persona no? Jo no paro de perdre el temps plorsnt per algú que no en te per mi... pero es que nopuc... que faig?

Hola Pili!

Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Doncs és natural que hagis estat plorant en aquesta situació. Però ara potser toca començara centrar-te en tu i acceptar el que ha passat. Sona dur, però la realitat és aquesta i no et va gens bé perdre més temps esperant que el princep torni.

Aixi que eixuga les llagrimes i aprofta el que has après d'aquesta història per apartar les pors i inseguretats! A la vida ens hem d'arriscar i veure què passa!

Endavant! Hi ha moltes coses a aprendre !!