no saps com de malament em sento ara mateix i tants altres cops per culpa teva. Si ho sabéssis, et sorprendries del poder que tens sobre mi i els meus sentiments. Com, sense adonar-te'n, pots fer-me plorar amargues llàgrimes, o com, amb una paraula o amb una mirada pots fer-me tocar el cel. No n'ets conscient, o potser sí?
Em pregunto si penses que encara estic enamorada de tu. Quan t'ho van dir, jo tenia només onze anys, era tot més superficial, tot i que l'atracción no era només física. Però ara, amb tretze, els meus sentiments cap a tu han canviat bastant, i ploro perquè no et tinc, veure't m'alegra, m'agrada que em miris quan estic guapa i rodejada d'amigues, penso en tu...
I com m'ho correspons això? Ignorant-me. Això és el que em fa més mal. Que ni em miris. Sé que no et puc demanar que m'estimis, només tu pots decidir qui t'agrada, però et puc demanar que no fagis com si no passés res. Perquè passa, i tant que passa.
Alemenys, que sàpigues que jo t'estimo per sobre de tot. M'he imaginat desenes de vides al teu costat (essent pobre, benestant, sense estudis, amb fills sense...) i totes m'han agradat, m'han apassionat, m'han atret, perquè estaves tu al meu costat.
M'he posat gelosa al veure't amb altres noies, sentir-te dir que t'agradaven....
Fins i tot quan em van dir que treies males notes i no t'esforçaves, em vas fascinar més.
Un petó. O mil. T'estimo."
Algú sap què puc fer? Li dic? O no?
InterPersonal Data: 18/01/2016 21:04
Hola sofiiiaaa!
Ell sap que després de 2 anys segueixes estant enamorada? Si no ho sap, no és que t'ignori, sinó que desconeix tot això que expliques en aquesta carta, i per tant el que fa no ho deu fer amb mala fe, no creus? Recorda que ell és lliure igual que tu d'estar amb qui ell vulgui... encara que això faci molt de mal.
Com molt bé dius, no podem forçar a ningú a sentir el mateix que nosaltres, i sabem que és molt dur acceptar que no som correspostos, però és important que aprenguem a seguir. Recorda que la teva felicitat no pot dependre d'una altra persona, sinó de tu mateixa, perquè si no, no seràs lliure...
No podem assegurar-te que la persona a la qual va dirigida aquesta carta la llegeixi... però t'has plantejat parlar amb ell? Poder explicar-li amb les teves paraules el que sents per ell i deixar que ell pugui expressar que sent en aquests moments per tu. Mai se sap! Recorda que digui el que et digui ho hauràs de respectar i acceptar, i un cop sàpigues si sent o no alguna cosa per tu, podràs aleshores començar a fer quelcom per estar millor!
Una abraçada ben forta i moltes gràcies per la confiança!
Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
