Atrapada (Carta)

Hola, m'agradaria que publiquessiu aquesta carta, estaria molt, molt agraïda. L'únic que vull és mostrar-li a una persona especial el que sento. Porto massa temps fingint. Si això es publica, llegirà això i les meves cadenes per fi es trencaràn.

Hola, estimada.
Avui m'he tornat a aixecar i el primer que he fet ha estat pensar en tú. Cada dia et penso, et respiro, t'anhelo sobre totes les coses. T'acostes i m'embriagues de tendresa, de pau. Et respiro amb tanta intensitat que ja no sóc capaç de sentir una altra cosa més que el perfum de la teva pell. He deixat mil somnis enfonsats en els clotets de les teves rosades galtes, i ara sé que mai els recuperaré. Doncs haig d'admetre que he perdut més del que pensava estimant-te.

Encara recordo aquell matí d'abril fa tres anys, en el que vaig adonar-me de qui seria la meva musa per sempre, jo estava plena de confusió, però també d'entusiasme, no puc dir que el món s'havia capgirat per mi, ja que tú eres, ets, i seràs el meu món. Mai t'hauries imagina't que aquelles paraules d'amor que tant et van interessar, la cançó amb la que no puc evitar vessar les meves llàgrimes, la meva mirada distant que sempre apunta al teu somriure, tot està dirigit a tú.

Tot i això, sembles tan lluny de mi... No importa que estem a centímetres, seguirem estant separades per un oceà de paraules que mai t'he dit. No tinc valor, ni força. Sota aquesta capa amb aparença forta i impenetrable s'amaga qui sóc en realitat, una noia feta de vidre.
Però puc resumir la meva existència en poques paraules: T'estimo. T'estimo com mai he estimat a ningú, i potser sóc massa jove per dir tot això, però sé que el bategar del meu cor no em menteix.

Sempre et tindré present, però mai podré aconseguir-te. Mentrestant, jo seguiré aquí, atrapada.

Hola basicamentningu!

Doncs mirem de publicar aquesta carta!

Gràcies