No sé què em passa.

Hola,
Sóc una nena de 14 anys i des de fa un temps que em preocupa una cosa:
Des de que vaig entrar a l'institut que em costa més relacionar-me (sobretot amb gent de la meva edat)ja que no sé com mantenir una conversació i no em diverteixo ni em fa gràcia res que a tothotm si. He deixat de quedar perquè sempre que quedava amb els meus amics m'avorria molt i acabava posant excuses per no anar-hi, així que van de deixar de d'invitar-me. A la classe mai s'han ficat amb mi, encara que sempre he sigut la nena callada i rareta. El problema ha anat a pitjor aquest any, cada dia em costa més aixecar-me per anar al cole i he arribat a fingir estar malalta o fer campana per no anar-hi. He perdut l'interès en els estudis ja que no tinc aspiracions, tampoc tinc hobbys ni ganes de fer res. El què no entenc és perquè no estic trista, realment tot això no m'interessa perquè sé que encara amb amics no em divertiria i ja no m'importa ni m'interessa res. Abans sempre llegia, era l'única cosa que m'emocionava i entretenia, pero ara ja no tinc ganes ni d'això.

Espero que em puguis ajudar, gràcies.

Hola oompalompa!

Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Docs t'entenc perfectament...a vegades tots passem alguna època que no ens sentim tan bé. EL que si que és curiós és eprquè abandonem tot allò que ens sentia bé! Saps per què? doncs perquè és la unica manera de recuperar-se!

Les coses canvien si un hi posa esforç i empitjoren si tirem la tovallola. Per tant, has de posar fil a l'agulla i només depèn de tu! Oi, que vols disfrutar de la vida o et vols convertir en la princesa del pèsol que es queixa per tot?

Vinga, recupera la lectura i busca 10 coses que t'hagin fet somriure o estar un petit moment tranquil.la cada dia ( una dutxa calenta, un postres que t'agradi, una xerrada o riure amb algu, un video del youtube...etc)

Endavant

Eli Aulet