Necessito ajuda

Tinc un problema que mai m'he atrevit a desvetllar a algú gran o professional. Només ho saben els meus amics. A veure, és una història bastant llarga...
Tot va començar a l'octubre del 2013. Jo, psicològicament no estava bé. Vam haver de deixar un camping (on jo hi anava tots els caps de setmana que estava amb la meva mare i em passava quasi tot l'estiu allà) per questions econòmiques, jo allà tenia els meus millors amics i va ser un cop molt fort per mi. A casa la situació no era bona perquè jo no em portava bé amb el pare de la meva germana i em passava tot el dia a la meva habitació tancada. A casa no tenia una estabilitat. Les meves amigues em van deixar de costat i em vaig quedar sola, no m'agradava el meu cos,... Tot això va fer que jo no em valorés. Tenia un grup de whatssapp (tinc) amb unes amigues que mai ens hem vist, sóm cada una d'una punta d'Espanya però ens estimem molt. Però resulta que cadascuna té un problema. Jo sabia que algunes d'elles havien provat a tallar-se als canells i les feia sentir bé això, així que jo també vaig decidir provar. A consequència d'això vaig desenvolupar una adicció. No podia deixar d efer-ho perque realment aixó em feia sentir bé.
Vaix conèixer un noi amb el que em vaig acabar portant genial. Es va convertir en el meu millor amic. M'ajudava molt quan ho necessitava i sempre estava allà per a mi, sense demanar-me res a canvi.
Llavors tenia dos amics de debó, ell i la meva millor amiga que ella durant un temps si que em va deixar una mica de costat però va tornar perquè també la van deixar sola.
Jo ja havia deixat de tallar-me gràcies a l'ajuda d'aquest noi. Que va passar? Que ens vam començar a agradar cada cop més i més.
La meva mare es va separar del pare de la meva germana i les coses començaven a anar millor. (Em queda dir que la meva mare em va enxampar els talls i vaig haver d'anar-hi al neuròleg per una altra cosa i quan els va veure em va manar al psicòleg. La meva mare em va deixar decidir si har-hi o no i li vaig dir que no perquè em feia por. Em va dir que no h fés més i li va sentar molt malament.)
Al cap d'uns mesos la meva mare va començar una relació amb una altra persona que actualment viu a casa però em porto molt bé amb ell.
Aquest noi i jo vam començar a sortir i ens estimavem moltíssim. Va arribar l'estiu i m'en vaig anar de vacances al poble de la parella de la meva mare. Vaig anar de festa, vaig beure i se'm va anar el cap. Hi havia un noi que portava buscant-me molts dies i a l'anar beguda doncs vaig fer-li un parell petons als llavis. Això ha sigut l'error més gran de la meva vida. S'ho vaig dir al meu novio perquè jo mai li he ocultat res ni ell a mi llavors em va deixar. Ho vaig passar molt molt molt molt malament i vaig lluitar per ell amb urpes i dents i finalment, al cap d'uns mesos vaig aconseguir que tornéssim. Durant aquest temps que havíem estat separats jo vaig tornar a tallar-me i no volia menjar, de fet, vaig aprimar.
Ahir em va tornar a deixar. No sé ben bé el que li passa. Diu que ja no és feliç i que m'estima moltíssim però que el sentiment ha anat en decadència. Diu que quan vam tornar vam estar molt bé però que fa unes setmanes ja no se sent cómode i que es millor per a ell i per a mi estar separats. Ha intentat autoconvèncer-se de que m'estima igual que abans però les coses no són aixi...
He parlat amb la meva cosina que té anorèxia i va a un centre a que li ajudin i diu que allà hi han moltes noies amb relacions de dependència del seu xicot, i diu que això és el que em passa a mi.
No sóc capaç de tirar endavant sense ell. Ha estat molts anys amb mi i quan jo em vaig quedar sola, va ser ell el que es va preocupar per mi. Jo ara no sé que fer, estic com perduda. Sento que no puc viure sense ell. I sonarà dramàtic pero realment em sento així...
També busco ajuda per el tema de l'autolesió. He tornat a pensar en tallarme, em fa sentir bé.
Moltes vegades dic que vull sortir, que no m'agrada tenir cicatrius als canells però d'altres només vull donar-li cops de puny a la paret i agafar una maquineta, desmontar-la i fer el que millor se'm dona...
Hi ha una enfermera al meu institut que ofereix consultes gratis de qualsevol tema cada dues setmanes el dimecres, però es que no sé si arribo a dimecres... Això em costa moltíssim...
Tampoc li vull demanar ajuda a la meva mare perquè no vull que pensi que estic molt malament, encara que ho estigui. Tampoc vull que s'ho digui al meu pare ja que ell tot això no ho sap...

Ho sento si és molt llarg però necessitava fer això...
Gràcies

Hola Maria!

Sóc l'Elisabet AUlet. Psicòloga d'Interpersonal.

Doncs he llegit el que et passa i crec que és hora de donar un pas!! De decidir ser feliç!!! Una cosa és alleugerar el teu malestar fen-te talls i una de molt diferent és ser feliç i demostrar-te lo valenta que pots ser!!!

Si necessites algu al costat que t'ajudi. Tallar-se és molt i molt greu! i pot portar-te conseqüències molt greus. Entenc que t'hagis sentit decepcionad aper moltes coses que t'han passat, però la vida és complicada i el fet de ser-ho ens transforma amb gent valenta!
Potser fins ara no has trobat la manera d'ajudar-te a tu mateixa, però hi ha mils i mils de mètodes , més enllà de tallar-te, que no has provat i són molt efectius!! Sempre has solucionat els problemes de la mateixa manera últimament: tallan-te o buscant un nòvio que et protegeixi. Però encara no has provat el més valiós, que és ajudar-te tu a tu mateixa!! T'asseguro que quan ho trobis serà feliç i la teva vida et farà sentir més satisfeta!

Deixa de maltractar-te, vés a veure a la infermera i posa fila l'agulla. Anar a terapia també seria important i ara estàs a temps d'aprendre molt de tu mateixa i deixar de patir! No t'ha de fer por , a terapia ets tu la més important i veuràs que quan ho provis n'estaràs molt orgullosa1 T'ho dic epr experiència, tots els clients, un cop acabat el treball estan molt satisfets si han fet feina!

una abraçada