Bueno prime de tot hola, i moltes gracies per tot.
Mireu el meu problema esk fa cosa de dos mesos ue pateixo Bulimia, la bulimia es algo que e gurdat com ultima opcio pro semasta convertin en una addiccio... La vritat es que crec que no pudria para de posarme els dits, i si pugues doncs la cosa seria pitxor.. Pk la bulimia no es sol aixo tambe es que no puc menjar sense sentirme com una merda, i cada cop que menjo sento que el mon sem be a sobre pk tinc gana pero no bui angreixarme... Cada cop que em miro al mirall el meu cap em crida gorda mil cops, i no puc ana pel carre sense compararme amb la gent, i cuan algu em mira sento que esta pensan que estic gorda i pf.... No puc mes la vrita. Lo que jo bui ara es torna a ser com era i pode menjar sense problemas, pode mirarme al mirall i aceptarme, pro arrivat un punt en qe u vec casi imposible, i la unica solucio que i vec, es dirli al meu pare.. Llabors la pregunta es aquesta, com li dic al meu pare que estic malalta i que tinc bulimia i que no macepto, sense que su prengi malament? pf... sisplau ajudeume pk nose nesesito dirli i que em portii algun lloc i qeu alla majudin, pk lo unic que se, es que sola no puc...
Gracies, de vritat
Laura Medrano Data: 19/11/2015 15:34
Hola!!
En primer lloc volem agrair-te la confiança que has dipositat en nosaltres per explicar-nos com et trobes. Ets molt valenta ja que reconèixer que no estàs bé no és gens fàcil.
Per tot el que expliques efectivament sembla que pots estar patint bulímia nerviosa. Expliques molt bé com et sents i des d'aquí t'animem a que segueixis endavant i comencis a posar pals a les rodes a la malaltia per tal de que no segueixi apoderant-se de tu.
Per tornar a ser la noia que erets abans és necessari que demanis ajuda, ja que per curar-te d'un trastorn de la conducta alimentària has de posar-te en mans d'especialistes i quan ho facis ja veuràs que poc a poc et vas trobant més a gust amb tu mateixa i en uns mesos tornaràs a ser la d'abans. Ja portes un parell de mesos patint les conseqüències de la bulímia nerviosa i està molt bé que hagis sigut capaç de donar-te compte de que has de demanar ajuda als pares. Això diu molt de tu, ets una noia intel·ligent i valenta.
Ens demanes consell sobre com parlar-ne amb el teu pare. Et recomanem en primer lloc que no et sentis culpable pel que t'està passant ja que no és culpa teva. Pots començar explicant com et sents amb tu mateixa, les pors que tens amb el menjar, amb el teu cos, les preocupacions, etc. Tot i que et faci vergonya també és important que li expliquis que t'has provocat el vòmit en diverses ocasions i que tens la sensació de que no pots controlar-ho. Diga-li directament que et trobes molt perduda i que necessites que t'acompanyi al metge per començar un tractament.
De vegades hi ha noies a les que els hi fa molta vergonya explicar coses tant íntimes als pares en directe. Si a tu et passa això, et recomanem que li expliquis tot per escrit: agafa un paper i comença a escriure com et sents, les pors que tens, etc i deixa-li a un lloc on el vegi. D'aquesta manera podràs explicar-li bé com et sents i demanar-li ajuda sense sentir-te tant incòmode.
Aprofitem també per informar-te de que si tu o el teu pare teniu dubtes sobre la bulímia, sobre els tractaments, sobre on heu d'anar, etc, podeu posar-vos en contacte amb l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) i us atendrem i resoldrem tots els dubtes. El nostre telèfon és el 93 454 92 75 i la nostra web www.acab.org
Una abraçada molt forta. Ànims
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
