Tornu a recaure

Hola, bueno he decidit escriure per qu`e fa cosa de 2 messos he sortit del centre de recuperació on estaba. Portu des de els 6 anys amb anorexia i ara en tinc 16.He caigut moltes vegades però la ultima va ser la definitiva per curar-me vaig estar 2 anys, el problema va ser que al final del trectament quan em quedaba cosa de 5 messos per l'alta definitiva vaig decidir demanar l'alta voluntaria per què no podiar portar els estudis i el trectament. I quan pensaba que tot tornava anar bé com mai havia anat, el meu novio em va ficar els cuernos amb la meva milllor amiga,quan ell era tot per mi ja que eran intims amics i portavem ben bé dos anys i algu. A part d'això els meus pares es van separar i vaig a ver de mudar-me a una altre ciutat i començar a un aaltre institut, vaig haber de repetir curs. Bueno en resum tot s'hem va caure a sobre i el tema de l'alimentació i el meu cos és van veure molt afectat. He començat a fer moltes tonteries del plan tornar a restringuir, quan estic sola no menjar,vomitar quan es posible i no em veuen i fer més exercici del que normalment feia.No ho he vulgut dir a ninmgu perque no vull tornar al centre ni tampoc parar el meu síntoma però a la vegada tinc molta por a que els meus pares o descobreixin o que les meves amigues més properes es comencin a espantar.Vull fer algu per canviar els meus pensaments i poder està bé sense les preocupacions, pero nose a qui explicarli sino es a la meva familia iles meves amigues.

Hola Alba,

En primer lloc volem donar-te les gràcies per confiar en nosaltres per explicar-nos la teva història i per demanar-nos consell, que esperem que et pugui ajudar a reprendre el camí.

Entenem que últimament has viscut coses doloroses i complicades, ja que la separació dels pares sempre costa de gestionar i a sobre això que et va passar amb el teu ex, el canvi de domicili i d'escola... És normal que tot això t'hagi afectat, però has de ser valenta i forta i no deixar que això t'enfonsi. Saps per què? Perquè son coses que no depenen de tu ni tu n'ets la culpable.
Has de mirar endavant i no deixar que això t'afecti tant al teu estat d'ànim ni a la teva salut.

Ens has explicat que vas començar amb el trastorn alimentari quan erets molt jove i que portes temps fent tractament però que el vas deixar abans d'hora. Demanar l'alta voluntària mai és recomanable ja que els metges son els especialistes que saben quan una persona està o no recuperada, per tant et recomanem que reprenguis el tractament.
Tu millor que ningú saps que per canviar els pensaments propis de la malaltia és necessari tenir el suport i les pautes dels metges, i que per deixar d'estar preocupada pel pes, pel teu cos, pel menjar etc només ho podràs aconseguir amb aquest suport, i també el dels pares.
Ells saben que vas demanar l'alta quan encara no estaves recuperada del tot, per tant no tinguis por de tornar a demanar ajuda ja que ells t'entendran millor que ningú i segur que el més important per ells és que et trobis bé. Des d'aquí et recomanem que no deixis passar més temps sense parlar-ne amb els pares, ja que sinó la malaltia tornarà a guanyar terreny.

Una abraçada!

I ànim i força per seguir endavant i tornar a posar fil a l'agulla. Pensa que l'objectiu tant dels pares com dels professionals de la salut serà sempre treballar per a que et trobis millor i per a que et recuperis. No llencis la tovallola i endavant!