Estic perduda....

Hola, sóc una noia de 15 anys i porto un any perduda,

a 6é de primaria em vaig enamorar d'un noi de l'escola del costat, però aquest es reia de mi per la meva obesitat, aquell estiu vaig decidir aprimar-me i vaig perdre 10 kilos els quals quan em vaig començar l'insti al mateix cole que ell i em va veure per fi em va fer cas i vem començar una relació la qual va durar 1 any i va acabar per una petita infidelitat de part seva. Perè mentre estava amb ell vaig coneixer a un noi a Platja D'aro, un noi que és de la Bisbal, peroò en aquells moments m'agradava amb el que estava i amb el de la Bisbal només erem amics. Quan es va acabar amb el meu novio em vaig adonar de que no sabia a qui estimava més, però com sabia que amb ell no podria tornar ja que era incapaç de deixar de banda el seu orgull i demanar-me perdo, vaig començar algo amb el de la Bisbal algo que mai s'ha pogut definir per la distància. Porto 3 anys així, però des de fa un any que vaig decidir deixar de ser jo, convertir-me amb una persona freda sense sentiments reals només una felicitat exterior i així ho he estat fent sempre somric de cara als altres perquè no m'agrada mostrar-me infeliç i vull que quan un dia em mori em recordin com la noia que era feliç. Ha arribat un punt que ja no sé el que sento, no em se expressar ni obrir-me als altres. He intentat anar al psicòleg pero tot i aixi no aconsegueixo obrir-me, i escric aqui perquè no puc més m'he enfonsat massa tota sola, cada cop veig que hi ha més problemes en la meva vida i no sé com afrontar-los estic feta un embolic amb tot. Sóc una noia amb reptes i metas peró en aquests moments no sé per on ni com començar amb el primer, que és tornar a ser qui era.
Hi ha dies que em sento un robot, que només estic aqui per què m'ha tocat, i vull canviar aquest sentiment....

Com he dit anteriorment, em costa molt fer aixó, així que entres els nervis, la inseguretat i tot perdona'm per redactar malament, i gràcies per llegir-to.

Hola bonica,

Sóc la Laia Sala, psicòloga del Servei de Consulta Jove d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.

Ens sap molt greu que et trobis en aquesta situació, ja que no és fàcil sentir que has perdut la teva essència. És molt possible que hagis intentat durant tant de temps portar una màscara de felicitat, que no has pogut sentir la resta d'emocions (la ràbia, la tristesa, la frustració, l'expectació....). Aquestes emocions poden ser desagradables però compleixen una funció: connectar-nos amb nosaltres mateixos.

Deixa que aquest sentiment de tristesa flueixi dins teu, escriu i expressa'l. Veuràs com a mesura que el vas explorant i deixant fluir, s'anirà fent menys dolorós. Aprofita aquesta temporada per envoltar-te de les persones importants: la teva família, els teus amics.... i deixa que et cuidin i et mimin, d'acord? i sense pressa, t'adonaràs que la teva essència torna a ressorgir més forta que mai!

Una abraçada!
www.consultajove.cat