com dir..

Hola, una cosa jo vaig al psicòleg, i em va proposar que escrivís el què em preocupa, però no sé com escriure-ho, no tinc res en concret però penso molt en fer-me talls, de fet ho he fet entre cometes, les coses em comencen anar bé, però ja era hora, 7 anys he tardat que em comencés anar bé, només fa uns mesos que em va millor, però tot i així molts cops que em sento malament amb mi mateixa doncs tinc ganes de tallar-me o provocar-me el bòmit, perquè també em vull aprimar, sobretot quan menjo, tinc ganes d'això, i això no sé com ho he de dir a la psicològa, no sé com ho he d'escriure... De fet he tingut més d'un cop tisores apunt de tallar-me, i ho he fet amb altres coses, però gens profunt, només ho he fet amb capses de pastilles, "que està afilat" i llabors em queda una mica de crosta i ja està, però molts cops penso en fer-ho més, i bomitar també m'he posat els dits, però quan vaig per bomitar paro, perquè en part o vull fer i en part no... i jo no crec que tingui anorèxia o bolimia, tot i que sí que vigilo molt amb les calories i vaig a caminar cada dia perquè em vull aprimar, però si tingués alguna d'aquestes coses, segur que ja hagués bomitat,i segur que se'm notaria amb el físic... i no és així....
A part que també em preocupa tema nois, i tampoc sé com dir-li...
Si li dic tot això veurà que sóc molt rara, i segur que pensa molt malament de mi...
En fi, que tot això no sé si li he de dir a la psicòloga, en part li vull dir perquè em ratlla bastant, però sóc tan rara..., no sé com ho puc escriure això la veritat.. Siusplau vull saber com escriure això per ensenyar-li a ella i que no em quedi avergonyida, que em quedi dies pensant que no ho hauria d'haver escrit...
Ja vaig escriure un cop i no em veu contestar.. avui som dia 13 de desembre, i espero que em contesteu, el pròxim dia a la psico em toca el 4 de febrer, espero que tingui resposta...
Gràcies.

Hola!! Vaig molt justa, perquè avui som 3 de febrer, però encara estic dins el plaç!!! Espero que ho llegeixis abans i així poder ajudar-te.
Bé, el que has de tenir molt i molt clar, és que la funció de la teva psicòloga no és jutjar-te, sinó acompanyar-te i recolzar-te durant les sessions que fas amb ella. Si no ets completament sincera amb ella, no et podrà ajudar com cal. Per tant, és importantíssim que confiis amb ella i li expliquis sempre la veritat del que et passa pel cap. Pensa que és la seva feina, i que no pensarà res que et perjudiqui, al contrari, que el que farà serà normalitzar tots aquests pensaments que ara mateix tens i et fan sentir malament per intentar que estiguis el millor possible.
Escriure les coses és una bona manera de poder-t'hi sincerar, ja que al no haver-ho de dir sembla que resulta més fàcil dir la veritat. Perquè no li ensenyes aquest escrit que m'has fet a mi? A mi em sembla que és molt sincer i que l'ajudarà a entendre tot el que et passa. Jo quan l'he llegit no he pensat que siguis rara, al contrari, he pensat que estàs confosa però que tens les coses més clares del que et penses, dubto que la teva psicòloga digui que ets rara, t'ho asseguro!!
Creu-me, si vols que anar a la psicòloga et resulti profitós, sigues sincera amb ella i no et privis d'explicar-li tot el que et passa pel cap encara que sigui la cosa més estranya del món!
Molts sort!!
Marina Marull www.interperonal.cat