no títol

Abans de comenzar perdoneu per l'ortografía...
No se per on començar per que en realitat el que vaig a dir no es l'unic del que m'agradaria parlar, pero no importa. Se que el que dire es una tonteria molt gran perque, u es. Aquest estiu vaig coneixer a dos nois alemanys i els dos eren molt guapos pero jo vaig decantarme per un. Eren ells dos i dos amigues mes jo i quedavem perque erem les uniques del poble a qui coneixien. Van estar mes o menys una setmana des de que els vam coneixer i vam quedar durant tres dies. l'ultim ens vam liar i se que nomes es un guiri al que em vaig fer i esperava a que sem passes pero que va, continuio pensant amb ell, i ja estem a novembre. Realment penso que soc molt tonta, potser vaig necesitada de carinyo o algo i per aixo a la minima que em lio amb algu que magrada ja faig una muntanya dun gra darena, no u se. El dia que va marxar em vcaig posar tan trista, vaig estar les ultimes setmanes destiu molt nostalgica, i es una cosa que sempre em passa, no magrada dir adeu a la gent. I realment no se que fer. Ell esta alla i jo aqui i tampoc vull obrirlo per parlar ni res perque penso que al final ens aburririem i prefereixo que quan torni lestiu que ve sigui mes especial, passi el que passi, perque penso que ja no sira el mateix i inclus sera incomode perque voldra liarse amb mes gent del poble o algo. Tampoc vull obrirlo perque penso que no soc suficien per ell realment, quan ens vam liar vaig flipar perque jo pensava que era com massa guapo per mi pero enfin jajaj va passar i punt. A mes es com si la vida mestes enviant un munt de senyals, tinc una nova optativa dalema i el mestre es de la mateixa regio que ells, la meva cosina sen va a alemanya de vacances al gener,i no estic exagerant, moltes moltisimes coses mes... I nose, mestic obsesionant i no vull, no crec que hagi destar pensant tot el dia en una persona que apenes conec. A mes de vegades li envio algun snap i despres sempre marrepenteixo perque penso que soc molt pesada i que ell deu pensar "que vol esta ara?" i potser no ho fa, potser es bon noi, pero tampoc es que em contesti gaire i aixo em fa dubtar, i no se, realment no espero que em digueu res, no podeu fer res vosaltres, nomes es per diru a algu, que magrada molt, perque a la minima que conto aixo a les meves amigues ja em diuen que soc una pesada o alguna cosa aixi... Moltes gracies espero un consell:)

Hola olakeaselallama!

Sembla que la curta "relació" amb aquest noi t'ha marcat força! Sovint no podem controlar els nostres sentiments i quan tenim lluny a la persona ens adonem del que realment sentim.

Fixa't que anticipes o penses moltes coses que no podem saber si són certes o no i que l'únic que generen en tu és més confusió, com per exemple, saber què pensarà quan li envies un snap, o que l'estiu que ve voldrà embolicar-se amb més gent del poble... com són coses que no podem controlar i que tampoc sabem si passaran o no, potser que no li donem més importància, no creus?

Ens expliques que no us coneixeu massa, tan sols d'una setmana, per tant tens diverses opcions, o bé inicies un contacte més directe amb ell i us doneu l'oportunitat de conèixer-vos (avui en dia les noves tecnologies ens ho posen ben fàcil), iniciar una relació d'amistat és sempre una bona opció, o bé deixar passar el temps fins a tornar-lo a veure i valorar aleshores què voleu fer. Valora tu mateixa que creus que és el millor en aquests moments i que et farà sentir millor.

Una abraçada ben forta i moltes gràcies per utilitzar el Consultori!

Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat