Carta d'amoooor <3

Amic, com dir-te que t'estimo amb bogeria? Que cada moment que passo sense tu més t'estimo, que quan estic a prop teu per tot el meu cos unes papallones embogides es mouen a una velocitat incalculable, que cada paraula que surt dels teus llavis tendres valen més que una imatge, tu has fet canviar la meva forma de pensar, el pensament racional se'n ha anat a noris perquè amb tu no té perquè tenir res sentit. Pegaria el que fos per poder estar un segon més el teu costat perquè això és la raó per la qual tinc ganes d'aixecar-me al matí. Això és amor, oi? Aquella sensació que ningú sap descriure però que quan la sentim, encara que ens la intentem amagar i ens mentim a nosaltres mateixos, sabem de que es tracte. Aquest sentiment que es conegut com a «amor» tan dolç però tant dur quan et diuen que no, quan no és correspost o quan te'n adones que tot és mentida, si, aquest sentiment tant bonic i tan intens que no puc parar de sentir quan et veig, quan m'abraces, com a amic, quan em somrius tendrament, quan desitjo que els teus llavis toquin els meus i mai es tornin a separar. Però sembla que tot sigui una fantasia, que tu mai no hagis existit que ni els teus somriures ni les teves mirades siguin veritat. No se si m'explico, amor, hauries de fer tu el primer pas, jo ja em vaig atrevir un cop, i trobo que és just que ara et toqui a tu, de fet, ja fa un any i encara no m'has respost, vas esquivar la pregunta amb un «que mona» i no n'hem tornat a parlar, però ara noto com si la química tornes a sorgir dels nostres cors, però els dos ho evitem, sembla que intentem construir un mur contra l'amor que ho pot tot, sé que no veuràs aquesta carta, que mai no t'arribarà a les mans, i si t'arriba no et pensaràs que es per tu, pensaràs que és una coincidència, però no pots esperar que tot t'arribi fet. Tinc por de que em tornis a fer mal, o dels teus ulls cap a mi amb tendresa o amb pena com si patís alguna malaltia incurable, tan de bo tot fos més fàcil, però no ho és, amor, així que ens ho hem de currar si volem estar junts, és difícil, no impossible.

Hola Anònim!

Esperem que la teva carta arribi al seu destinatari, i que si la llegeix, entengui que va dirigida a ell!

Moltes gràcies per compartir-la amb tots nosaltres!

Una abraçada ben forta i moltes gràcies per utilitzar el Consultori!

Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat