M'ofego amb la meva vida

Aquest any vaig començar a un nou institut (en el meu antic institut vaig patir molts de problemes), vaig fer un grupet d'amics nous i al principi tot anava molt bé. Anem com amb etapes, hi han setmanes que la relació que tenen el grup amb mi la puc aguantar (sovint fan comentaris que em fan mal o em sento sola o simplement quan parlo no m'escolten), pero hi han setmanes com aquesta setmana que acabo ploran i amb depressió. Jo no acostumo a encaixar en l'institut, a fora de l'escola faig uns altres estrescolars i allà es quan realment estic a gust, peró s'em fa impossible a l'escola. Sóc la que te més gustos diferents al grup i la que té la vida més ocupada. El meu suposat millor amic del grup (per mi ho és, per què quan estem sols estic molt comode i riem molt) i dic suposat per què ell es porta molt bé amb una noia que va coneixer abans que jo i entenc perfectament que es portin millor, pero el cas es que aquest noi es senta amb mi a classe i a la més mínima que pot se'n va i em deixa sola i es va a sentar amb ella o quan estem fora de classe no em fa ni cas i se'n va amb ella i jo deixo d'existir.
He intentat parlar amb ells, sobretot amb el noi del qui he parlat, peró diuen que es culpa meva que no m'integro be o que m'automargino o que no els entenc.
Hi ha un altre noi en el grup que sempre m'esta insultant i es fica amb els meus gustos sense raó ni arguments, sempre li demano que pari, que jo no li he fet res... Intento passar, pero un dia els hi vaig explicar una cosa molt important i delicada meva i es van començar a riure.
A part patio bulimia des de fa un temps i els hi he explicat, pero ells no ho entenen i es continuen fican amb els meus defectes...
Faig primer de batxillerat, m'agradaria canviar d'escola, peró ja vaig fer patir molt a me mare per canviar-me del meu antic institut i no se que fer... No puc fer més amics per què he parlat amb cada persona de la meva classe i d'altres i sincerament no encaixo a cap.

Hola belieber99!

Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Doncs entenc que et sentis malament i fisn i tot que hagis pensat en canviar d'escola...però crec que hih a moltes coses a fer abans de rendre mesures drastiques.

M'ha cridat l'atenció això de que et diuen que t'automargines. Li hauries de demanar a algu de confiança perquè t'ho diuen. Crec que la resposta et pot donar informació molt important per a entendre què passa i anar-ho millorant poc a poc.

També pel tema insults. Hauras d anar aprenent a marcar limits poc a poc...Digues que no t'agrada que t'hagi dit X cosa, o no els hi facis cas...etc. Si no volem que els altres ens tractin d'una manera que no ens agrada, ho hem de dir clarament i fora malentesos.

L'latra cosa, és que a la vida del teu amic hi ha entrat l'altra noia també, i no vol dir que tu ja no existeixes. Això torna a ser molt dràstic!! Sino que en algun moment està ocupat!!! Però tu ets igual d'important.

Has de començar a veure què funciona de les teves realcions i que la gent valora de tu. Si segueixes en aquest paper de veure't automarginada i de no valorar el que tens de positiu, et sentiràs més trista. Endavant! Descobreis les teves qualitats i veuras com gaudeixes més de tot!

Ah i disfruta dels bons plans! ; )