Estudis i mala soooort

Hola! Estic fent segon de bat i la veritat és que no trobo motivació pels estudis... l'any passat vaig fer primer de bat i vaig acabar amb una mitjana de 6, però vaig haver de recuperar assignatures ja que no em vaig esforçar GENS durant tot el curs. Vaig tenir un curs difícil i vaig perdre els ànims per a fer qualsevol cosa.. així que pels estudis també. I ara he perdut l'hgàbit, i segon de bat és molt més difícil i requereix molt d'estudi. Tot i així cada cop que intento posar-m'hi, no aconsegueixo acabar,ho veig tot massa negre i ho deixo estar. Em fa tanta por fracassar en el què faig que acabo procrastinant i no fent-ho. He tingut ja un munt de problemes des de l'inici de curs (suspensos, no entregues...) ho estic passant fatal pq a sobre estic mig deprimida per coses, i no em veig capaç de passar el curs. A més, quan trec una bona nota (rarament), és com que no em satisfà, no sé si m'explico. Penso, tant d'esforç per això... un número en un paper, i ara què? Perquè a més a més sé que això no durarà gens. Sempre trobo un motiu per desmotivar-me. I a sobre tinc una mala sort INCREÏBLE. Els pocs cops que he intenat fer treballs i coses així, o he perdut la feia, o no m'ha sonat el despertador i no ho he pogut presentar.. (mala sort!!!!!!) cosa que em fa pensar que el destí em té mania ja que les coses no aconsegueixen a sortir-me MAI bé. Em sento molt desgraciada perquè no és només en els estudis que la mala sort m'acompanya constantment, en l'amor, en les relacions interpersonals... i estic que no aconsegueixo centrar-me en els estudis. A vegadespenso, va, ara m'hi poso, però quan arribo a casa tinc ganes de tot menys de posar-me a estudiar perquè no em veig capacitada i no tinc gens de memòria, per molt que estudio no retinc les coses, no se'm queda res. I quan penso que he après algu, al cap d'un dia se m'oblida. Sóc un fracàs tota. A més, tots a laa meva classe són súper intel.ligents i això em desmotiva i em fa enrere cosa de no dir. El meu somni és estudiar la carrera que m'agrada, però hi ha assignatures que em costen i ho veig com un repte quasi impossible. A més, amb una mitjana tan baixa de primer, no crec que aconsegueixi entrar....a la carrera que jo vull.. i si no entro... la meva vida se n'anirà a la merda però.. pensant-ho fredament jo no tinc la capacitat de passar el bat i aprovar la sele....
no sé què fer... deixo els estudis?

Hola kakabesha!

Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Doncs, m'he quedat sorpresa al llegir el teu email...em sorpren molt aquesta caacitat que tens de fer-te sempre la traveta que no et deixa avançar. No se, aquest mecanisme que tens de proposar-te objectius i llavors xafar-te'ls... per a què ho fas? Què n'obtens de no fer el que et proposes? alguna cosa positiva en deus treure de procrastinar?

Crec que és important l'esforç que fas simplement perquè la vida és "pit i collons" i així picant pedra un va aconseguint el que vol! i a vegades no ho aconseguim tot el que volem però sempre arribem més enllà del que imaginem.

Fes el que tu vulguis, jo et recomano que ho facis i t'equivoquis, fer errors és més útil i intel.ligent del que ens pensem! ; )