Em sento sola

Tot i que tinc posada una altre edat (:3) tinc 12 anys i estic a primer de secundària. Per l'escola a la que anava, em tocava anar a un institut amb tots els meus millors amics. Tots feiem una gran pinya i ens ajudàvem i estimavem molt. La meva vida va canviar completament quan vaig començar l'institut. La meva felicitat es va canviar per tristesa. La meva casa esta molt a prop d'un institut diferent al dels meus amics. He tingut que començar sola i això no a canviat. La gent no em parla i es dedica a mirarme amb cares extranyes. Per aquest motiu porto molts mesos trista i deprimida. Els i suplico als meus pares que em canviin d'insti per què em seto sola, i l'únic que fan es dirme que és imposible i que no els i demani més. Sento per alguna raó que perdere a la meva millor amiga i tots els que m'envoltaven. Necesito consells per què ja no se què fer... Em sentiria molt agraida si em contestesis. Gràcies!

Hola! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc la situació que estàs vivint! Si consideres que els teus pares no t'han donat les raons suficients i que no s'estàn posant al teu lloc, explica'l-s'hi com et sents eprquè et puguin entendre. Demana'ls-hi que et donin raons perquè per tu és molt dur entendre aquesta norma de canviar-te d'institut, ja que has perdut a molts amics. Tenen el dret de saber que estàs tan trista i tan deprimida. Com els hi has dit?? Els hi fas saber enfadada o rabiant? Intenta parlar amb ells calmada, serà la millor manera de que no et veuràn com una nena petita i es començaran a donar compte de que han d'escoltar els teus punts de vista. Com a mínim escoltar-los i explicar-te les seves raons! Sinó t'escolten pots provar d'escriure-ho i enviar-els-hi una carta. És molt important que et puguin entendre com estàs , com et sents per aquestes pèrdues, més que que vegin que tot el dia estàs demanant que et canviin. Vés més enllà explicant perquè els hi demanes tants cops, potser els hi serà més fàcil entendre't. Molta sort! Eli Aulet www.interpersonal.cat