LA MALALTIA DE L'AMOR, NO PER HAVER-ME TRENCAT EL COR, SINÓ PER TRENCAR-LO.

Bona tarda,
M'agradaria demanar-vos ajuda, consell, opinió.
Fa cosa de 3 anys em vaig enamorar bojament d'un noi tres anys més gran que jo, jo feia 1r d'ESO i ell 4rt, la diferència era massa, li vaig dir que m'agradava i evidentment em va dir que no podia ser. Al cap del temps (1any) vam deixar de parlar poc a poc, si ens veiem a alguna festa ens saludem, però res més.
Desprès, va apareixer un noi que al principi no m'atreia massa, però em semblava perfecte per mi, va millorar molt, es currava molt les coses i m'estima de debò, vam sortir i vam durar 1 any i 3 mesos (deixan-ho alguns cops pel mig). Un dels cops (el primer) va ser perquè encara pensava amb el que m'havia enamorat tant per primer cop.
Vaig intentar oblidar-lo i me n'he anat amb unaltre que estava també bojament enamorat, la questió és que jo potse no sentia el mateix, no ho se perqué ho vaig fer, pero li vaig dir que sí, no se si era per fer celos a l'altre o perquè, pero vaig acceptar. Ara fara una setmana que el vaig deixar, veia que no podia oblidar ni parar de pensar en el segon, no vam arribar al mes junts. és bastant penós, però no podia seguir amb ell amb aquestes condicions.
La qüestió es que em sento fatal, perque el primer noi (el que realment em vaig enamorar fins les tranques) pensa que ara vaig amb tots despres d'anar un any al seu radera, em sento com si no hagues valgut per a res.
També perqué el segon ja no confia en mi per haver anat amb aquest tercer.
I el tercer perque l´he deixat i em fa molta pena, ell estava molt enamorat.
Crec que he fet massa mal, em sento mala persona, m'explico? Nose que hauria de fer, si lluitar per primer o pel segon, o oblidar-me de tot i que el temps parli per si sol.
No vull que penseu que sóc una guarra per anar amb 3 nois, pero penseu que aixó és amb 3 anys de marge.
(El meu germa i la meva millor amiga odien al segon, i aixo m'importa molt).

Moltes gràcies per la vostra atenció, ànims a tots els cors trencats i molts petons!

-de Lleide.

Bona tarda ju_di_th,

Sóc Carlota Portabella, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per utilitzar el consultori.

Dir-te, en primer lloc, que sembla que en cap moment has volgut fer mal a ningú, per tant, pots estar molt tranquil·la. Amb el tema dels sentiments, moltes vegades, sense voler-ho podem ferir a altres persones, hem d'intentar fer les coses el millor possible, però equivocar-nos o confondre'ns en els sentiments i rectificar quan ens adonem, no és dolent, sinó tot el contrari.

El que has de fer és no precipitar-te. Dóna't temps, deixa que els teus sentiments s'aclareixin a poc a poc. Moltes vegades ens equivoquem per voler precipitar-nos i prendre decisions quan encara no tenim clar el que sentim. Calma, temps, i a poc a poc aniràs tenint més clar el que sents.

Molts ànims!

www.consultajove.cat