Hola! Us fico en situació, fa uns anys vaig coneixer un noi a la festa d' una amiga dels meus pares i ell i jo tenim la mateixa edat, només veure'l va ser com que em vaig sentir atreta per ell. Van passar els mesos i vem començar a parlar pero va haver un moment que vem com perdre el contacte, fins que jo ho vaig deixar amb el meu ex i als mesos vem tornar a parlar, anavem parlant cada dia fins que vem començar a tontejar; els dos ens agradavem pero per circumstancies mai quedavem i quan ens veiem sempre hi havia gent davant i les seves amigues feien comentaris que a mi personalment no m'agradaven, ell es va distanciar i jo un dia el vaig obrir demanant-li explicacions d'alguna manera per poder entendre que li passava. (A tot aixó sense estar sortint teniem una data, teniem les nostres cançons i coses que eren importants). Vem deixar de tontejar pero ell em va dir que no volia deixar de parlar pero per mi era impossible parlar com si res, al cap d'uns dies em va dir que a vegades la gent fa coses amb el cap i no amb el cor que potser s'havia precipitat. Sembla que amb el temps hem tornat a estar com estavem però es extrany, cap dels dos hem tornat a parlar de si sentim algo més que una amistat o no, tenim els nostres moments en que parlem més carinyosos però jo no ho tinc clar del tot. Cada mes quan es el "nostre dia" ens enviem missatges especials, vull dir textos.
Dissabte passat vaig anar-lo a veure després de molt temps sense veure'ns em va abraçar fort i vem estar uns 5 min parlant fins que el seu pare el va cridar per marxar, quan va marxar als pocs minuts em va escriure dient-me que li havia encantat estar amb mi i que volia que tornessim a quedar. L'altre dia vem estar parlant i em va dir de veure'ns dissabte i estic "nerviosa" perquè tot i que jo no sóc gens tallada amb ell si ho sóc una mica, creieu que hauria de dir-li el que sento si noto que hi han possibilitats.
No vull perdre'l perquè li hagi dit el que sento. Tinc por, que faig?
InterPersonal Data: 09/12/2015 15:57
Bona tarda nanaaa08,
Gràcies per escriure'ns! Sóc Carlota Portabella, psicòloga d'Interpersonal.
Veient la data en què vas escriure la consulta, imagino que ja us haureu vist amb aquest noi del qual ens parles! Espero que anés molt i molt bé!
El que jo t'hagués dit és que posessis en una balança: arriscar-te i dir-li el que sents, tot i córrer el risc que ell et pugui dir que no, o seguir com fins ara sense saber el que ell sent i en quina situació esteu. Sempre que volem dir-li a algú el que nosaltres sentim correm el risc de no ser correspostos, això no ho podem evitar, som nosaltres els qui hem de decidir si volem o no córrer aquest risc.
Molta sort.
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
