Estic preocupada 1

Farè dues parts d'aquesta consulta ja que estic molt `preocupada per dos amics meus i com la situació de cadascú es molt diferent vull que la contestació sigui més apropada al problema de cadascú i no un global. Vull començar pel meu millor amic. El vaig conèixer gràcies a l'app Kiwi, allà vaig conèixer a un noi i vam acabant sortint junts, vaig coneixer als seus amics i a les setmanes de començar a sortir vaig trencar amb ell i del seus amics em vaig fer especialment amiga d'un, aquest es diu Nico. Viu a una altre ciutat i té dos anys més que jo, molts cops els meus pares pensen que som novius o que només es vol aprofitar de mi. Però realment me l'estimo molt, i ell a mi també, disutim moltes vegades pero sempre ho arreglem i ens donem una abraçada i tot aixó es perquè ell té agresivitat i hiperactivitat. Segons ell això ve del seu pare, el cuàl va deixar embarassada a la seva mare i va viure amb ells dos durant dos anys, després va començar amb les drogues i fins i tot casi arriba a fer mal a sa mare, ella es va divorciar d'ell i després el seu pare va morir . El Nico sempre diu que es dona fastic a ell mateix per assemblarse al seu pare, que es igual que ell i que no serveix per res. Estic preocupada ja que es molt impulsiu i ell mateix diu que fa mal als demés i sempre la caga. Fa poc vam discutir fort perquè ell pensa que li deixarè per anar-me'n amb un altre amic seu que segons el Nico es un llepaculs, aquest va venir darrera meu a preguntar-me si estaba bé després de discutir amb el Nico. El Nico va donarli un bon cop a un cotxe i es va fer mal a la mà i desprès casi pega al seu amic. Desprès li va saber molt malament haver-me cridat i es que cquan s'enfada es transforma en un montre, pero quan no sempre m'ajuda i ho fa tot per mi...no sé que fer amb ell, em preocupo per que es fa sempre mal donant cops a les coses i perquè no pensa el que fa. Es el meu millor amic i no puc ajudar-lo sempre ja que vivim a 2hores i mitja caminant.

Hola Azeta,

Gràcies per escriure'ns! Sóc la Laia Sala, psicòloga del Servei de Consulta Jove d'Interpersonal.

Està molt bé que et preocupis pel teu amics, però hi ha una part de responsabilitat que ell l'ha d'assumir, no pot esperar que sempre el perdonis. L'agressivitat i la impulsivitat es poden controlar i si no aprèn a controlar-ho, potser hauràs de separar-te una mica abans no prenguis mal!

Vigila per la teva seguretat, tu no et pots fer càrrec de la seva vida, ha de ser ell qui ho vulgui arreglar, d'acord? Tots tenim la nostra història de vida i les nostres ferides, i no per això anem fent mal als altres, oi? Doncs en Nico igual. Procura protegir-te, parla amb els teus pares o amb altres adults, perquè aquesta situació se't pot escapar de les mans.

Una abraçada!
www.consultajove.cat