No puc més, necessito ajuda urgentment.

Fa dos o tres anys que estic pràcticament igual, amb sensació de voler desaparèixer d'aquest món i no tornar-hi més. Necessito ajuda professional perquè fa molt temps que estic amb la mateixa depressió, i per molt que m'esforci per sortir-ne no puc.
Em sento molt sola encara que tingui una colla amb els quals m'ho passo bé, però el problema es que no em sento plenament a gust. Els meus pares no m'entenen, i a part de ser diabètica, hi ha vegades que em caso i deixo de mirar-me el sucre o punxar-me insulina, i ells em malden i fins i tot a vegades em castiguen. Soc bastant bipolar, ja que en un dia puc estar de molts estats diferents, per exemple avui, estava aparentment "normal", treia els somriures falços dels quals ja n'estic totalment acostumada, i m'he cansat molt de mi mateixa i dels altres, i he suat de les classes, deixo de banda els estudis i em poso a fumar per oblidar-ho tot, però l'únic que faig es empitjorar-ho.
Els meus pares no em transmeten confiança, i a l'hora de contar-los-hi algun problema que tinc, no puc, perquè no em sento a gust amb ells i no puc parlar i expressar-me bé amb ells ni amb ningú de la família, perquè soc una antisocial, sempre estic amb els auriculars posats deixant córrer el món. Vaig arribar a autolesionar-me, i els meus pares m'ho van veure, i em volien portar a un psicòleg, però m'hi vaig negar, em vaig voler suicidar molts cops i escapar-me de casa també, però ara veig que realment necessito ajuda, perquè per molt que intenti sortir d'aquest pou, no puc. I això es el que em repeteixo sempre encara que se que no està bé. Només tinc 14 anys, i he passat per massa coses dolentes amb aquests pocs anys de vida que he tingut.
Vull dir-li a la meva mare que em porti a un psicòleg, perquè vull i ho necessito, però no se com dir-li perquè no se mantenir una conversa amb la meva mare sobre coses personals, i he pensat que potser aquí em podríeu donar algun consell.
Moltíssimes gràcies.

Hola Júlia!

Doncs si, necessites ajuda! Tens dret i et mereixes arendre a viure disfrutant de la vida, i apreciant el que tens davant!! Tens dret a riure i veure que no estàs sola!

Serà molt fàcil i més del qeue t penses demanar aquest cop de mà, perquè ja et van oferirajuda i els teus pares estan patint per com et veuen. Pensa que el més important pels pares és veure'ns feliços i ella t'ajduaran. Diga'l-s'hi que estàs farta d'estar malament, que tens ganes de cuidar-te i d'aprendre a tractar-te bé i cuidar-te! Això funcionarà! Que ja estàs preparada i qeu potser quan t'ho van oferir encara eres inmadura i no estaves preparada,!


FUNCIONARÀ!

Eli Aulet www.interpersonal.cat