Autolesions

Hola,
a veure, no sé ni per on començar. La cosa és que el que explicaré ara ho saben un total de 3 persones a la meva vida i em sap greu que pateixin per mi.
Fa molts anys que no m'accepto a mi mateixa com a persona. Sóc una persona molt feliç i molt alegre, sempre em preocupo moltíssim pels altres i gens per mi. Des de que em van fer bulling quan era petita sempre he arrossegat problemes amb mi mateixa, m'he maltractat tant física com psicològicament molts cops.
Ara tinc 19 anys, quan surto de casa sóc una noia que sempre va amb un somriure i fa somriure a la gent que l'envolta, però en ralitat tinc una part fosca. Com que no puc/ no m'agrada explicar els meus problemes a la gent (ja que no soporto que es preocupin per mi), he trobat una manera de desafogar-me i relaxar-me. Sento que a temporades estic molt bé, però tinc temporades molt dolentes en les que em sento molt deprimida i malament, i com que no en vull parlar acabo lesionant-me a mi mateixa. Vaig començar fent-me talls al canell esquerre i del canell vaig passar al braç. com que venia l'estiu vaig decidir parar perquè no es notés. Les ferides del braç les he pogut controlar i dissimular. Ara les tinc controlades i casi no es veuen i intento ocultar-les.
La cosa és que he tornat a lesionar-me. Aquest cop a les cames perquè no es vegi. No puc parar de fer-me talls, i veure la sang. és la meva manera de desafogar-me.
Jo no considero que tingui un problema, sinó que sempre m'he maxacat molt a mi mateixa, tinc molts problemes d'autoestima i he trobat que amb les lesions em puc relaxar i tranquilitzar.
Escric el missatge perquè una amiga ho ha vist i està molt preocupada, vol parlar amb els meus pares i si ho fa, em destrossarà per complet.
Què he de fer? Jo em sento normal, l'únic que la meva manera de tranquil·litzar-me és fent-me molts talls a les cames.
agraïria que no pengèssiu aquest missatge, per si a algú li pot afectar o alguna cosa.
Gràcies

Hola Clareta!

Entenem que la teva amiga estigui preocupada i valori el fet de parlar amb els teus pares. Tallar-te és un senyal que parla del teu malestar, de l'ansietat, d'aquesta part fosca, del difícil que et resulten les coses en alguns moments... De vegades, autolesionar-se és una manera desesperada de buscar treure's l'ansietat de sobre, de tranquil·litzar-te com tu dius, però com segur que ja saps, només s'aconsegueix en el moment però el problema i el dolor psicològic continuen, i sovint es fa més gran.

Per la nostra experiència, això són coses molt difícils de superar sola. T'aconsellem que ho parlis amb algun adult de confiança i demanis ajuda. Pots trobar i descobrir noves maneres de desfogar-te i relaxar-te, que no impliquin tallar-se. Sabem i som conscients que es necessita molt de coratge per demanar ajuda, però t'assegurem que val la pena! Des del consultori no podem ajudar-te més. Necessitem que tu actuïs i et protegeixis! Parla amb els teus pares, o amb alguna persona de molta confiança. Veuràs que si ho comparteixes, estaràs millor.

Confia en les persones del teu voltant. Elles t'ajudaran a estar bé. Ja veuràs!

Una abraçada ben forta i molts ànims!

Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat