Topiramato cinfa. Són normals marejos?

Hola, he fet algunes consultes.. bé, algunes em quedo curta. Moltes. Vaig trucar. Em vau dir que vingués. Sóc major d'edat, però no puc venir.
La meva psicòloga em va dir que el meu trastorn era el de l'afartament (Faig 1'70 i peso entre 65 i 68 més aviat 68 pq em vaig engreixar..), però tampoc m'ho va assegurar del tot, i em va dir que tampoc era important posar nom al problema... o sigui que no em va quedar del tot clar..., això em va preocupar més... perquè em fa pensar que encara sóc més gorda.
Jo a vegades vomito, em provoco el vòmit, però he d''admetre que no ho faig sempre, però cada cop més, i cada cop faig més afartaments i no hi ha dia que no mengi porcaries. I suposo que tinc el d'afartament perquè faig tots els àpats.. no sé.
Tinc el trastorn d'afartament?
Però si faig la consulta és perquè fa unes setmanes que estic marejada, és molt raro. Sento com si em tingués de desmaiar, però no ho faig... em vull desmaiar ja d'una vegada i sentir.me bé ja. És que és molt incòmode sentir-me així.
També hi ha una altre cosa, que fa 4 dies que m'estic prenent una pastilla receptada pel psiquiatre, concretament: topiramato cinfa, i no sé pq m'ho va receptar perquè ni em va dir el per què ni res, i vaig buscar informació i jo no tinc ni migranyes i ni sóc bipolar que jo sàpiga (segons el què m'han dit) ni epilèpsia..., en fi no sé... i també posa en efectes secundaris: pensaments suïcides (que la veritat jo ja en tenia abans) però no sé si té a veure amb això, però hi ha dies que tinc ganes de prendrem tot el pot sencer de pastilles, què passaria?
Estic boja?
Les meves ganes d'aprimar no se'n van. La meva infelicitat no se'n va. La psicòloga em va dir que estaria millor amb les pastilles, i jo no trobo que estigui millor, fan efecte ràpid o he de tindre paciència?
Gràcies!

Hola de nou,

En primer lloc dir-te que nosaltres sense conèixer-te no podem fer-te un diagnòstic ja que per poder-ho fer es necessita tenir molta informació i no només de com estàs actualment, sinó de la teva història. La persona que millor et coneix és la teva psicòloga, per tant has de fer cas de les seves indicacions. És més normal del que et penses que ella no et pugui dir exactament quin trastorn tens perquè de vegades no és fàcil saber-ho i té raó quan et diu que això no és el més important, sinó començar a treballar per a que et sentis millor amb tu mateixa.

Crec que ja t'hem comentat alguna vegada que vomitar és molt perillós. És possible que després de fer-ho et sentis relaxada i amb la sensació de que tot el que has menjat ho has eliminat del cos, però no és així. Vomitar, al contrari del que moltes persones pensen, no serveix per aprimar. A més, és molt molt perillós per la teva salut i pot portar-te complicacions en l'aparell digestiu que arrossegaràs tota la vida. És essencial que deixis de provocar-te el vòmit ja que no té absolutament cap benefici.

Respecte als marejos, és possible que siguin degut a la medicació que estàs prenent. Si tens dubtes de per què te la prens i de quina és la millora que has de notar, el millor és que ho preguntis al metge que te les ha receptat. Jo no sóc metge i per tant no et puc resoldre aquest dubte. Òbviament no cal que et digui que per a notar-ne els beneficis has de ser constant amb les dosis, em refereixo a que t'has de prendre les pastilles a les hores que t'han dit i cada dia, ja que segurament passaran uns quants dies fins que comencis a notar que et trobes millor. Com tu dius, has de tenir paciència. Tot i així, les pastilles són una ajuda, però no et curaran. Has de continuar amb les visites amb la psicòloga i si li vas fent cas a les pautes i indicacions que ella et dona, poc a poc t'aniràs trobant millor i més contenta amb tu mateixa.

Ànim i segueix endavant. Has de treure forces d´'on sigui!!
Una abraçada molt forta.