STIC MOLT PERDUDA

Avere us explico. La meva millor amiga es diu Marta, però no la vec nomes com una amiga, es especial estic genial amb ella, pffff nose si es que realment sento algo o es normal. Tinc unes ganes de veurela sempre... esque em fugaria amb ella i ho deixaria tot enrrere, se que sembla exagerat, que nomes tinc 14 anys i que no entenc aquestes coses, pero aixo mesta matan perque no crec (impossible) que ella ho vulgui ni tansols intentar i jo cada cop que la vec em surt un somriure infinit. Ens barallem moltissimes vegades les dos per gelos (de part meva i seva) i fins i tot ho he estat apunt de deixar, pero esque lestimo i no mimagino una vida sense ella al meu costat. Em passo el dia pensant en ella fins i tot le arribat a somiar. Jo no soc d'aquelles persones que nomes vui lio, no, a mi magrada el fet d'estimar de veritat, de compartir els sentiments i ho faria amb ella sense cap problema. Porto així uns 2 anys més o menys i ja no puc més, li dic no li dic.... si li dic la nostra amistat sacabara i sino li dic haure de seguir aixi... avans de contestar m'agradaria que us possesiu a la meva pell a la meva situacio i no digueu "bua digali que aixo es molt maco" perque la puc perdre... SI ALGU ESTA EN UNA SITUACIO SEMBLANT SIUSPLAU ENVIEUME UN CORREU I EN PARLEM X WHATSAPP, EL MEU CORREU;

Hola!

Sóc l'Eli Aulet. psicòlgoa d'Interpersonal.

Doncs si...em poso al teu lloc i dius coses molt boniques! És cert que com tot, pot sortir bé o no. Crec que en aquesta decisió has de tenir en comtpe les conseqüències de fer un pas o altre (dir o no dir) i llavors veure si ets capaç d'acceptar els conseqüèncioes, siguin quines siguin ( si és separar-vos durant un temps, etc). No sabem què passarà, és un misteri, i epr això et recomano que pensis en els conseqúències més que si en fer-ho o no.

Endavant